persones-frontera

Aquesta és la il·lustració que he fet aquesta setmana pel Setmanari Directa número 116. L'article, sota el títol "Deconstruim la Directiva de la Vergonya, desmuntem els centres d'internament", desmonta cada un dels mecanismes duts a terme pels estats europeus per tal de justificar la Directiva de Retorn de les persones immigrades en situació i·legal. Facilitant-ne la il·legalització de les persones a gust dels estats per flexibilitzar el mercat laboral de mà d'obra barata immigrada i la seva expulsió o retenció en Centres d'Internament i/o presons comuns.
En aquest cas he utillitzat dibuix a llapis grafit i retoc informàtic amb Fotoxop.Volia representar que la frontera de les persones migrades d'altres contrades per necessitat econòmica o en cerca d'assil polític va més enllà de les marcades pels mapes. La seva condició de "diferents" els obliga a dur a sobre una frontera per desmuntar. Una frontera creada pels prejudicis socials i les estratègies econòmiques formalitzades pels estats en Lleis d'Estrangeria. La única forma de trencar aquestes fronteres passa pel respecte i el treball en comú per desmuntar tota estructura de poder que vulneri la llibertat de moviment de qualsevol ésser. No oblideu que com a moltes altres, els meus pares van ser immigrants...

Tot seguit en podreu llegir l'article complet:"El 24 de juny de 2006 un centenar d'activistes va desmuntar simbòlicament les instal·lacions del Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona. L'objectiu era visibilitzar els llocs-frontera que es troben a la nostra ciutat, assenyalar la vulneració de drets de les persones migrants i el cínic sistema de migracions europeu: una màquina de producció d'il·legalitat que ”gestiona” les persones migrants mitjançant la seva explotació, persecució i expulsió.
Dos anys més tard, els arguments per a desmuntar els Centres d'Internament són a l'ordre del dia. El passat 18 de juny el Parlament Europeu va aprovar la “Directiva sobre normes i procediments comuns aplicables al retorn d'immigrants en situació il·legal”, més coneguda com a directiva de retorn o ‘Directiva de la Vergonya’, per harmonitzar les legislacions nacionals sobre retenció i expulsió.
Des de 2001, el retorn ha esdevingut un element clau de la política migratòria de la UE. A més de la Directiva de retorn, s'han aprovat normes sobre els vols conjunts per a l'expulsió d'immigrants i s'estan negociant diversos acords de readmissió.
L'objectiu declarat d'aquestes mesures és millorar l'eficàcia de la política de la UE per tal de dissuadir els migrants (presents i futurs). La Directiva de retorn constitueix la peça fonamental d'un sistema de migracions i que té l'objectiu d'assegurar el màxim profit econòmic europeu. És a dir, una política que persegueix la il·legalitat que ella mateixa crea, per donar credibilitat a unes polítiques migratòries subordinades a les necessitats del mercat europeu. Europa vol mà d'obra barata i dòcil que li asseguri competitivitat a escala global, i després retorni al seu país d'origen, ja sigui de manera “voluntària” o forçada.
La Directiva consolida un model de gestió de les migracions que prioritza les expulsions com a mètode operatiu, en millora l'eficàcia i generalitza pràctiques com ara: la privació de llibertat dels migrants a l'espera d'expulsió o durant la tramitació dels seus permisos de residència, la prohibició d'entrada a la UE fins a 5 anys, la utilització de presons comunes per a la detenció d'immigrants en cas de manca de places als CIE, la possibilitat d’expulsar menors no acompanyats, o la limitació de l'assistència jurídica gratuïta.
La Directiva fixa el límit de la durada de l'internament en 18 mesos. Una autèntica bestialitat. Aquesta previsió es justifica amb el cínic argument “garantista” de que hi ha països que ni tan sols tenien límit.
D'altra banda, vol evitar la denúncia de les deplorables condicions dels CIE existents actualment en tota la UE. Fins i tot, s'ignoren els resultats i recomanacions d'un estudi recentment encomanat pel Parlament Europeu sobre les condicions dels CIE (desembre, 2007) en el que s'informava sobre “condicions innecessàriament severes”, “deplorables condicions estructurals i higièniques d’alguns centres”, “casos de maltractament”, “manca de serveis mèdics adients”, “manca de transparència dels centres”, etc. La Directiva justifica i reforça la seva existència.
A l'Estat Espanyol, l’aprovació de la Directiva suposarà la imminent modificació de la llei d'estrangeria (LEs). El govern Zapatero vol ampliar el termini d''internament fins a 60 dies. No obstant l'enduriment de la norma, vol vendre la reforma com una mesura progressista, lluny de la ultradreta que abunda arreu d'Europa. A més, la modificació de la llei d'estrangeria restringirà el reagrupament familiar per a dificultar l'entrada de persones migrants no productives (impedint la reagrupament dels ascendents) i promourà el retorn “voluntari” acompanyat d'una prohibició d'entrada de tres anys quan finalitzi el contracte de treball (tot i comptar amb un permís de residència).
Per a que funcioni aquest sistema cal el xantatge dels CIE: que la por als dispositius d'internament faci acceptar el retorn “voluntari”. Les terribles condicions dels CIE, tantes vegades denunciades per ONGs, moviments socials i alguns polítics, són funcionals al sistema de migracions europeu. Encara calen més arguments pel seu desmuntatge?"

Osamuyia Aikpitanhi, Espai per a la Desobediència a les Fronteres