diumenge, 5 d’abril de 2009

Clau mestra

Bona tarda, avui us penjo un vídeo d'un mural que vaig fer per al documental "Clau Mestra" de David Andreu que vaig realitzar la primavera del 2008.

El mural es va realitzar sobre tela, per tal de poder-la aprofitar per a les futures presentacions i no només va servir com a caràtula del documental sinó que els diferents blocs que el conformen són introduïts per imatges més de detall del procés.
Em va agradar molt treballar amb el David perquè tenia les coses clares però alhora et donava total llibertat per fer el que volguéssis. Un petonàs per ell!!

Per a més informació sobre el documental us hi podeu posar en contacte al correu
documental.clau.mestra@gmail.com


video


El documental parteix de cinc projectes diferents que s'han desenvolupat al voltant de la okupació a Barcelona.
És molt agradable poder gaudir d'un documental com aquest que mostra la heterogeneïtat del teixit que des de la okupació ha nodrit a diferents moviments socials de barcelona.

És un documental que t'apropa molt a la qüotidianitat de les persones que conformen aquests espais de dissidència i contrapoder real.

Si voleu podreu trobar el documental a diferents distribuïdores alternatives com La ciutat invisible (c/riego 35 baixos a Sants)

divendres, 13 de març de 2009

...un somni que neix del cor de les ciutats invivibles


Bones, aquí teniu en pimícia abans que surti de la imprempta el nou tríptic de La ciutat invisible que arribarà a mitjans de març del 2009.

En aquesta ocasió hem resolt la major part de la informació a transmetre a les cares interiors distribuïda en diferents grups específics d'informació i en una pestanyeta més petita i concentrada on s'explica a trets generals quins són els punts bàsics sobre els que s'aixeca la nostra ciutat invisible.

Pel que fa a la cara exterior, vaig realitzar aquesta il·lustració que era un dels molts imaginaris que podia transmetre la frase d'Italo Calvino que va triar en Lord Mairon:

"...estem apropant-nos
a un moment de crisi
de la vida urbana
i les ciutats invisibles
són un somni
que neix del cor
de les ciutats invivibles..."

Vaig aprendre molt amb aquesta il·lustració. Va ser tot un exercici d'autocrítica i superació al qual hi vaig dedicar prop d'una trentena d'hores. Feia temps que no em dedicava tant a nodrir una il·lustració per tal de poder transmetre allò que bullia dins del meu cap.
Això si, de cara a la propera m'ho he de muntar per tenir lloc per pintar amb pinzell de nou i deixar retirada durant una temporadeta la tauleta gràfica. Maleïts ordinadors que t'atrapen...

Finalment a l'interior també hi apareixen cinc il·lustracions de negrescolor corresponents als dissenys de samarretes del Gat, Llibres com armes, Parets en peu de guerra i un extracte del disseny d'Anticapital war, a més de la seva noia voladora que en comptes d'escombra porta un Muncap. L'arxivador del centre de documentació és cosa meva.



Aquí teniu unes imatges de com queda la cara exterior un cop plegada...
No us oblideu de visitar http:/www.laciutatinvisible.coop !!

Espero que us agradi tant com ho he disfrutat jo...

La setmana tràgica

Aquest cartellet és d'un acte que hem engegat La ciutat invisible juntament amb Negres Tempetes amb motiu del centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia i de la Revolució a Barcelona, també anomenada Setmana Tràgica per la burgesia catalana.
Per a més informació podeu visitar http://www.laciutatinvisible.coop

dimarts, 10 de març de 2009

Expressió Directa!!!

Fa molt de temps que tinc descuidat aquest bloc, així que aquí us penjo una de les darreres feines que vaig fer entre el final del 2008 i començaments del 2009.
Aquí dalt teniu el cartell general del 1er Cicle de Músiques Crítiques Expressió Directa, que des del setmanari Directa han impulsat per tal d'autogestionar aquesta publicació setmanal.
A sota hi podeu veure un exemplar del flaier publicitari del festival.


A, més també vaig haver de fer 6 cartellets específics per a cadascún dels concerts del cicle.
En aquest cas vaig continuar amb la gama cromàtica i les formes geomètriques per tal de donar-hi continuïtat. Per dotar de personalitat cada concert vaig realitzar 6 il·lustracions musicals que acompanyen cada cartell

dijous, 15 de gener de 2009

Kasa de la Muntanya, 19 anys de resistència okupa


Aquest és un mural que vam realitzar el novembre del 2008 3 persones al pati interior de la Kasa de la Muntanya en motiu del seu 19è aniversari. Hi vam dedicar 2 dies de feina degut al tamany de la paret i la curta durada lumínica dels dies d'hivern.
Per la falta de temps preparatori vam decidir triar cadascú un motiu que girés al voltant de la frase proposada per l'assemblea de la casa ("Sense justícia no hi ha pau") i generar una composició amb un important pes tipogràfic que lligués els diferents elements.

Aquest troç va ser el realitzat per la Lian. Impresionant la forma que té de treballar les il·luminacions i el cos humà. M'encanta la seva forma de pintar!

Aquest altre va ser el troç al qual em vaig dedicar jo i amb el qual em vaig ofuscar molt, tant que em vaig dedicar la major part del temps a treballar-lo: tapant i tornant a pintar a sobre constantment.Tot i així, al final vaig quedar satisfet del resultat obtingut. Això si, va suposar que no pogués participar col·lectivament de la resta del mural generant els fons que donava la unitat.

Aquest és el troç del Jofre que va acabar de donar llum a tot el mural per tal de no enfosquir-ho en excés. Molt bo el nivell que ha adquirit amb la feina constant pel poc temps que porta pintant.
Les meves felicitacions.

I aquest és un últim detallet que es va currar la Lian per concloure la frase.

La Quinkalla mai no kalla


Aquest és el cartell que inicia la campanya per la insubmissió a la Pena-multa que recau sobre una okupant de la vivenda anomenada La Quinkalla al carrer Masnou número 16 del barri de sants, desallotjada el 24 de gener de 2006.

Ara mateix el cas es troba en la darrer fase d'executòria i podria ser que aviat ingresés dos mesos a presó per negar-se a pagar la Pena-multa.

Us animem a seguir totes les informacions referents al cas i les futures convocatòries visitant http://mesquinkall.blogspot.com clicant al títol de l'entrada.

La seva cris, la nostra oportunitat!


Finalment, després d'un lapsus de temps sense internet, tornaré a actualitzar el blog amb més regularitat.

Aquí us penjo la portada de la revista crisi que es va repartir el 17 de setembre de 2008. Aquell dia es van repartir un total de 200.000 exemplars d'aquesta publicació arreu dels territoris de parla catalana. Aquesta va esdevenir la fase final d'una acció directa d'expropiació de capital privat a diferents entitats bancàries que pretenia sortir a la llum per denunciar el sistema financer que sotmet a tota la població mundial i l'arrossega a condicions de desigualtat econòmica i social.
Actualment el principal autor d'aquesta acció, Enric Durán, es troba exiliat per tal de defugir en un primer moment els requeriments legals fruit de les denúncies presentades per les diferents entitats financeres "estafades". Tot i així, l'Enric s'està plantejant tornar en breu i fer front a les conseqüències amb l'ànim que la solidaritat engegui un moviment ampli de rebuig a l'actual sistema capitalista.
Des d'aquest blog volem animar-vos a seguir l'enllaç adjuntat (clicant al títol de l'entrada) per tal d'estar pendents de les futures convocatòries.

Totes som expropiadores del capital, totes som Robin Bank!!!

dilluns, 8 de desembre de 2008

Els 4 perquès de Can Vies























Aquí teniu aquestes il·lustracions que vaig fer per acompanyar l'exposició que es va fer per difondre perquè s'havia de conservar el centre social Can Vies i, per tant, aturar la demanda de TMB.
Cada una de les il·lustracions feia referència a un dels 4 perquès que s'havien elaborat per fer arribar Can Vies a la gent del barri: Perquè manté la memòria històrica, perquè lluita contra l'especulació, perquè promou la cultura popular i, sobretot, perquè és un centre social autogestionat.
Aquí a sota teniu una foto de l'exposició muntada sobre la seva estructura de fusta.

A part d'aquesta expo també es va fer un especial de Laburxa on a cadascuna de les 4 pàgines es desenvolupava un dels perquès més extensament.

Cassoles contra l'AVE



Aquí teniu els cartellets de les 2 cassolades contra l'AVE que es van dur a terme dies després de l'acció en què 30 persones van aturar les obres del TGV a l'alçada de Santa Eulàlia el juliol de 2007.

Primeres pancartes a esprai

Lligat amb la última entrada publicada, aquí teniu les fotos de les primeres pancartes que vaig fer sobre tela amb esprai (quin gran dia aquell que vam descobrir al Fernando!!!!) el maig del 2007.

Aquesta feia 10 x 3 metros i la de sota 6x4,5m.

Vaig haver de reaprendre a pintar amb esprai ja que la tècnica adaptada a la tela és molt diferent que a la paret.
A la tela no pots tapar res. Cada traç persisteix i per això vaig adquirir un tècnica basada en la superposició de traços generant trames i textures. També cal treballar-la anant de clars a foscos ja que la tela absorbeix el colors clars tornant-los imperceptibles.

3650 dies obrint altres dies

Qui ho diria un any abans quan es rebia la demanda de TMB a 3 dies de l'aniversari que s'arribaria a conquerir la primera xifra doble! (el 10)
Tampoc ens imaginàvem que la feina ben feta atorgaria la victòria judicial que ens permetria arribar als onze!
Ara però n'estem segures que arribarem als 12 i tenim la força de continuar complint més anys...


Aquest cartell el vaig fer a molta distància el març de 2007. Em trobava a Granada per passar-hi una temporadeta, però no em podria perdre l'honor de fer el cartell del 10è aniversari del CSA Can Vies.
Calia que aquest cartell continués la línia de la campanya "Aturem la Demanda, Can Vies és del Barri", però alhora s'havia de desmarcar de la línia de campanya molt més plana i vectorial per transmetre tota la feina feta al llarg dels anys.
Una feina que no hauria estat possible sense l'esforç de centenars de persones que han participat de l'assemblea del centre social o d'algun col·lectiu que s'hi reunia, o bé que hi han viscut.
Per això vaig optar per un cartell treballat sobretot manualment i que transmetés una plasticitat humanitzadora que representés a totes elles.

Primer vaig fer un esboç ràpid per tal que amb la distància la gent pogués entendre la proposta de cartell abans de tirar-la endavant.

El vaig enviar per correu per tal que se'n parlés a l'assemblea però, com passa normalment a les assemblees, la gent no acabava de veure el resultat final per tal de dir que si. Però la seva confiança en mí va decidir que ho tirés endavant.

Aquí teniu el "making-off" ;p del cartell. Una foto del muntatge sobre cartró al terrat de la casa on vivia a Granada.
Vaig utilitzar uns cartrons d'un veí que havia estat enguixant casa seva amb els que havia cobert el terra. Vaig aprofitar la textura i treballabilitat del guix barrejat amb espart que s'hi havia dipositat. Després hi vaig pintar amb acrílics, ceres i llàpisos de color. Utilitzant també una mica de cola blanca per enganxar-hi diferents elements com la bandera.


Aprofitant el tamany d'impressió de 100x70, com faig habitualment, vaig reservar un dels laterals per fer un cartell específic de la marxa de torxes que feia 100x20. A més la convocatoria la vaig ubicar a un lateral per tal de poder-la tallar en el cas de no poder-los encartellar tots abans de la data.


També vàrem fer un cartell específic din-A3 pel concert de Ràbia Positiva ja que aquell havia de ser el dia dels Ràbia on van poder donar-ho tot dalt de l'escenari ja que gravàven un cd+dvd del directe.

I un altre de la xerrada "10 anys d'Ojuupació al barri" que es va dur a terme a la parada del Centre Social de Sants al Firentitats a l'Espanya Industrial (que es feia paral·lelament a la setmana d'aniversari).

I com no, no hi podria faltar el ja tradicional cercatasques que, com cada any esgotava els seus tiquets multiplicant l'assistència de gent.

També s'hi va realitzar el tradicional sopar d'aniversari. Però aquest any no va ser el mateix...
The Demanded Castle es va convertir en el més terrorífic passatge del terror que durant més d'una hora va rebre a tothom que va assitir a sopar engalanat amb gales terrorífiques (o no!... els sosos de sempre). Quin fart de riure i xisclar que ens vam fer...

Un últim apunt, aquell va ser un GRAN ANIVERSARI!
Molta festa, descontrol i alegria que sempre durem a la memòria...
I un càntic que qui l'hagi d'entendre ja l'entendrà amb un somriure posat... ACELGAS MANOJO NO AL DESALOJO!!!



dimecres, 3 de desembre de 2008

Bolonya guillotina la realitat als campus



Per la mateixa publicació que s'editava des de les universitats en lluita contra Bolonya em van demanar una il·lustració per la portada. Després de donar moltes voltes i de perdre'm molt en imaginaris massa tancats vaig acabar trobant aquesta imatge molt simple però clara del que suposava el procés d'aplicació de Bolonya i de repressió als estudiants que s'hi oposaven.

Des d'aquí vull donar tot el meu suport als estudiants que s'autoorganitzen a les assemblees de facultat i que estan donant tot un exemple d'autogestió a la lluita estudiantil. Fa un any van ser els buseros de TMB qui ens en donàven aquest exemple assambleari, ara li ha tocat l'hora a l'ensenyament i així progressivament... Saben que l'única arma que tenen enfront una lluita horitzontal com aquestes és la repressió i la desinformació. Per això estan preparant el terreny des dels diferents mitjans per tal de poder tallar-ho d'arrel, però em sembla que se'ls hi està girant feina... je je!

També voldria exigir al rector de l'autònoma Lluís Ferrer que faci cas a les demandes de les assemblees d'estudiants i retiri els expedients dels 28 alumnes de la UAB amenaçades de ser expulsades d'1 a 11 anys de les universitats públiques amparant-se en una llei d'ordre públic posada en funcionament en plena dictadura franquista.

Ni un pas enrere, els i les estudiants no són mercaderies...

Qui són les "minories" als campus?


Aquesta setmana gent de la universitat que coneixia el meu treball em van encarregar que fes una gràfica per visibilitzar la desproporció de representació que hi ha a les institucions universitàries fixada per la LOU.
Aquest tema no em venia de nou perquè quan encara estava a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona vaig estar participant de tot el procés d'aplicació de la LOU i de la lluita enfront d'aquesta. Fins i tot vaig ser membre del claustre i vaig tenir més d'un enfrontament discursiu amb el rector enmig d'algun claustre. La universitat és un bon lloc per aprendre a fer política, sobretot per adonar-se'n i refermar-se en la llunyania vers les institucions i la necessitat de treballar la base. Tot i així n'estic molt content d'aquella època i "envejo" el caire que estan adquirint les revoltes estudiantils contra Bolonya. Ara és un bon moment per treballar un moviment estudiantil autogestionari que té tota la seva força a les assemblees, tot un miratge per els estudiants que ens trobàvem perduts a la UPC.

Tornant al tema de la gràfica, cal a dir que l'he elaborat seguint la màxima rigurositat perquè el resultat final no fos tendenciós i manipulador sinó real. Per la fotografia vaig utilitzar un total de 1256 clips, dels quals 1158 corresponien als estudiants, 67 al personal docent i 31 pel Personal d'Administració i Serveis. Per simplificar-ho vaig atorgar el valor de 70 persones per cada clip.
Evidentment no vaig fer la bogeria de comptar-los tots sinó que, sabent quants ni havia a cada paquet vaig comptar clips en el cas de professors i PAS i vaig comptar caixes en el cas dels estudiants.

Crec que en aquesta gràfica es pot veure clarament la desproporció que existeix a nivell de representativitat i la necessitat de revoltar-se dels estudiants per fer sentir la seva veu.

És curiós com amb xifres i tants per cent es pot vanalitzar la realitat, per això calia quantificar-ho amb elements físics.

Solidaritat amb Palestina


El 17 de juny del 2007 la xarxa d'enllaç amb Palestina va organitzar una trobada "graffitera" al parc de les tres xemeneies del Poblesec. La temàtica evidentment era sobre palestina.
Prop de 15 muralistes s'hi van congregar amb una motivació extra, es tractava d'un concurs on el guanyador viatjaria amb una brigada a l'agost a Palestina.
Allà ens vam trobar uns quants coneguts i vam decidir agafar un mur gran i fusionar les nostres propostes presentant-nos com a grup i viatjar-hi tots ("El Manolín-se fuga-con los del Caufec"). Malgrat això a l'hora de prendre la decissió el jurat només assegurava un premi i finalment va guanyar La Fuga, grans mestres del mural de qui sento "enveja" per la gran qualitat del seu treball, i és que ells dediquen la seva vida al graffiti. Allà hi van pintar el Pau, la Pili, la Lian, el Joan, el Jofre, el Turu i una aparició fugaç del jubilat Roc que no va poder ressitir la temptació d'agafar un esprai...

Aquest és el catxo que va guanyar, com podeu veure tenen una qualitat i una pulcritut envejable...

Aquest altre era el catxo del Caufec on també hi podeu veure un treball de gran qualitat amb un estil més de taca i gairebé impressionista.

I aquest va ser el meu que sota el títol de "Transformem les resistències" vaig voler representar la necessitat de saltar el mur de la vergonya que té dividides i tancades a les diferents comunitats palestines. Com veieu el mocador Palestí s'acabava transformant en un dels animals trepadors més resistents que malgrat els hi tallin la cua segueixen endavant i en creen una de nova.
Com veieu, a les tres propostes jugavem amb el mur, per això ens va resultar relativament fàcil fusionar les diferents idees...

Reapropiem-nos de la ciutat


El març del 2007 l'Assemblea de Barri de Sants estava treballant en diferents campanyes a nivell de Barcelona, des de Soles no Podem a les movilitzacions per un habitatge digne passant per la defensa del CSA Can Vies. En aquest context es va decidir fer un grup de 4 cartells que seguíssin una mateixa imatge corporativa que tractés els diferents aspectes però que s'entenguéssin dintre d'un tot i amb un lema comú: "Reapropiem-nos de la ciutat".

A partir d'aquí vaig estar treballant en diferents propostes però finalment vaig a arribar a la que teniu aquí d'alt. Generant una il·lustració única que atravessés els quatre cartells donant-li el sentit d'unitat quan s'encartellaven junts, però alhora podent transmetre cadascun dels missatges per separat. Es va fer una tirada de 1200 cartells dels quals 200 es van deixar sense tallar podent encartellar-ho també com un cartell únic.

Per fer la il·lustració d'aquest cartell vaig partir d'un dibuix fet a esparai a una paret i posteriorment el vaig retocar amb la tableta gràfica.

dijous, 27 de novembre de 2008

Absolut Albert!

Després d'una intensa campanya de difusió i busca de suports el 12 de juliol de 2007 arribava el judici a l'Albert.
Calia tornar a cridar l'atenció de tota aquella gent que s'havia interessat pel cas i va ser necessari canviar els colors de la campanya perquè es veiés que es tractava d'una informació nova.


Aquí dalt teniu el cartell que convocava a la concentració de suport davant dels jutjats del penal de Barcelona. En aquest cas es tractava d'un cartell a 2 tintes en el qual vaig experimentar per aconseguir que semblés a 3. Per una banda tenim la tinta blau marí i per una altra el groc mig. Treballant amb les trames entre els 2 colors i per separat aconseguiem una gama de verds, grocs i blaus.
I aquí dalt una de les enganxines que es van repartir per difondre'n la convocatòria.
A més, a tota la campanya se li van sumar al voltant de 50 pancartes de tela de 1.70 per 4 metres fetes en sèrie amb una plantilla de cartró rígid i plegable del mateix tamany que es van espraiar. Aquestes es van penjar sobretot al barri de Sants, però també a altres indrets de la ciutat.

Finalment la feina feta i l'absurditat del cas van fer que la Jutgesa declarés l'Albert inocent dels càrrecs que se l'imputava.

Albert Absolució

Aquesta és la imatge que es va fer per la campanya que va començar al 2006 per reclamar l'Absolució de l'Albert, un fotoperiodista del barri de Sants que va ser detingut per la Brigada Provincial d'Informació número 6 de la Policia Nacional el 19 de maig de 2005.
El motiu de la detenció va ser una octaveta amb una emprempta digital de l'Albert. Aquesta octaveta era una dels milers d'octavetes que el 24 de febrer del 2004 es van repartir a una acció pública contra Integral de Aparcamientos S.A., una constructora que havia enviat matons per fer mobbing als ocupants d'una casa al carrer Masnou 16 del barri de Sants. Aquell dia l'Albert hi va acudir a cobrir la notícia per la publicació mensual La Burxa, una publicació que des de fa 10 anys distribueix 5.000 exemplars a diferents establiments del barri de Sants.

A dalt teniu la imatge base que va servir de logotip i que es va aplicar a samarretes i banderoles.
Aquí baix hi podreu trobar més informació en un plafó informatiu que es va plottejar a tamany Din-A0 i que es va penjar a diferents cantonades del barri.Seguint aquesta imatge corporativa de campanya es van editar diferents materials com octavetes, cartells o enganxines per difondre el cas...