Clau mestra

Bona tarda, avui us penjo un vídeo d'un mural que vaig fer per al documental "Clau Mestra" de David Andreu que vaig realitzar la primavera del 2008.

El mural es va realitzar sobre tela, per tal de poder-la aprofitar per a les futures presentacions i no només va servir com a caràtula del documental sinó que els diferents blocs que el conformen són introduïts per imatges més de detall del procés.
Em va agradar molt treballar amb el David perquè tenia les coses clares però alhora et donava total llibertat per fer el que volguéssis. Un petonàs per ell!!

Per a més informació sobre el documental us hi podeu posar en contacte al correu
documental.clau.mestra@gmail.com





El documental parteix de cinc projectes diferents que s'han desenvolupat al voltant de la okupació a Barcelona.
És molt agradable poder gaudir d'un documental com aquest que mostra la heterogeneïtat del teixit que des de la okupació ha nodrit a diferents moviments socials de barcelona.

És un documental que t'apropa molt a la qüotidianitat de les persones que conformen aquests espais de dissidència i contrapoder real.

Si voleu podreu trobar el documental a diferents distribuïdores alternatives com La ciutat invisible (c/riego 35 baixos a Sants)

...un somni que neix del cor de les ciutats invivibles

Bones, aquí teniu en pimícia abans que surti de la imprempta el nou tríptic de La ciutat invisible que arribarà a mitjans de març del 2009.

En aquesta ocasió hem resolt la major part de la informació a transmetre a les cares interiors distribuïda en diferents grups específics d'informació i en una pestanyeta més petita i concentrada on s'explica a trets generals quins són els punts bàsics sobre els que s'aixeca la nostra ciutat invisible.

Pel que fa a la cara exterior, vaig realitzar aquesta il·lustració que era un dels molts imaginaris que podia transmetre la frase d'Italo Calvino que va triar en Lord Mairon:

"...estem apropant-nos
a un moment de crisi
de la vida urbana
i les ciutats invisibles
són un somni
que neix del cor
de les ciutats invivibles..."

Vaig aprendre molt amb aquesta il·lustració. Va ser tot un exercici d'autocrítica i superació al qual hi vaig dedicar prop d'una trentena d'hores. Feia temps que no em dedicava tant a nodrir una il·lustració per tal de poder transmetre allò que bullia dins del meu cap.
Això si, de cara a la propera m'ho he de muntar per tenir lloc per pintar amb pinzell de nou i deixar retirada durant una temporadeta la tauleta gràfica. Maleïts ordinadors que t'atrapen...

Finalment a l'interior també hi apareixen cinc il·lustracions de negrescolor corresponents als dissenys de samarretes del Gat, Llibres com armes, Parets en peu de guerra i un extracte del disseny d'Anticapital war, a més de la seva noia voladora que en comptes d'escombra porta un Muncap. L'arxivador del centre de documentació és cosa meva.



Aquí teniu unes imatges de com queda la cara exterior un cop plegada...
No us oblideu de visitar http:/www.laciutatinvisible.coop !!

Espero que us agradi tant com ho he disfrutat jo...

La setmana tràgica

Aquest cartellet és d'un acte que hem engegat La ciutat invisible juntament amb Negres Tempetes amb motiu del centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia i de la Revolució a Barcelona, també anomenada Setmana Tràgica per la burgesia catalana.
Per a més informació podeu visitar http://www.laciutatinvisible.coop

Expressió Directa!!!

Fa molt de temps que tinc descuidat aquest bloc, així que aquí us penjo una de les darreres feines que vaig fer entre el final del 2008 i començaments del 2009.
Aquí dalt teniu el cartell general del 1er Cicle de Músiques Crítiques Expressió Directa, que des del setmanari Directa han impulsat per tal d'autogestionar aquesta publicació setmanal.
A sota hi podeu veure un exemplar del flaier publicitari del festival.


A, més també vaig haver de fer 6 cartellets específics per a cadascún dels concerts del cicle.
En aquest cas vaig continuar amb la gama cromàtica i les formes geomètriques per tal de donar-hi continuïtat. Per dotar de personalitat cada concert vaig realitzar 6 il·lustracions musicals que acompanyen cada cartell

Kasa de la Muntanya, 19 anys de resistència okupa

Aquest és un mural que vam realitzar el novembre del 2008 3 persones al pati interior de la Kasa de la Muntanya en motiu del seu 19è aniversari. Hi vam dedicar 2 dies de feina degut al tamany de la paret i la curta durada lumínica dels dies d'hivern.
Per la falta de temps preparatori vam decidir triar cadascú un motiu que girés al voltant de la frase proposada per l'assemblea de la casa ("Sense justícia no hi ha pau") i generar una composició amb un important pes tipogràfic que lligués els diferents elements.

Aquest troç va ser el realitzat per la Lian. Impresionant la forma que té de treballar les il·luminacions i el cos humà. M'encanta la seva forma de pintar!

Aquest altre va ser el troç al qual em vaig dedicar jo i amb el qual em vaig ofuscar molt, tant que em vaig dedicar la major part del temps a treballar-lo: tapant i tornant a pintar a sobre constantment.Tot i així, al final vaig quedar satisfet del resultat obtingut. Això si, va suposar que no pogués participar col·lectivament de la resta del mural generant els fons que donava la unitat.

Aquest és el troç del Jofre que va acabar de donar llum a tot el mural per tal de no enfosquir-ho en excés. Molt bo el nivell que ha adquirit amb la feina constant pel poc temps que porta pintant.
Les meves felicitacions.

I aquest és un últim detallet que es va currar la Lian per concloure la frase.

La Quinkalla mai no kalla

Aquest és el cartell que inicia la campanya per la insubmissió a la Pena-multa que recau sobre una okupant de la vivenda anomenada La Quinkalla al carrer Masnou número 16 del barri de sants, desallotjada el 24 de gener de 2006.

Ara mateix el cas es troba en la darrer fase d'executòria i podria ser que aviat ingresés dos mesos a presó per negar-se a pagar la Pena-multa.

Us animem a seguir totes les informacions referents al cas i les futures convocatòries visitant http://mesquinkall.blogspot.com clicant al títol de l'entrada.

La seva cris, la nostra oportunitat!

Finalment, després d'un lapsus de temps sense internet, tornaré a actualitzar el blog amb més regularitat.

Aquí us penjo la portada de la revista crisi que es va repartir el 17 de setembre de 2008. Aquell dia es van repartir un total de 200.000 exemplars d'aquesta publicació arreu dels territoris de parla catalana. Aquesta va esdevenir la fase final d'una acció directa d'expropiació de capital privat a diferents entitats bancàries que pretenia sortir a la llum per denunciar el sistema financer que sotmet a tota la població mundial i l'arrossega a condicions de desigualtat econòmica i social.
Actualment el principal autor d'aquesta acció, Enric Durán, es troba exiliat per tal de defugir en un primer moment els requeriments legals fruit de les denúncies presentades per les diferents entitats financeres "estafades". Tot i així, l'Enric s'està plantejant tornar en breu i fer front a les conseqüències amb l'ànim que la solidaritat engegui un moviment ampli de rebuig a l'actual sistema capitalista.
Des d'aquest blog volem animar-vos a seguir l'enllaç adjuntat (clicant al títol de l'entrada) per tal d'estar pendents de les futures convocatòries.

Totes som expropiadores del capital, totes som Robin Bank!!!

Els 4 perquès de Can Vies

Aquí teniu aquestes il·lustracions que vaig fer per acompanyar l'exposició que es va fer per difondre perquè s'havia de conservar el centre social Can Vies i, per tant, aturar la demanda de TMB.
Cada una de les il·lustracions feia referència a un dels 4 perquès que s'havien elaborat per fer arribar Can Vies a la gent del barri: Perquè manté la memòria històrica, perquè lluita contra l'especulació, perquè promou la cultura popular i, sobretot, perquè és un centre social autogestionat.
Aquí a sota teniu una foto de l'exposició muntada sobre la seva estructura de fusta.

A part d'aquesta expo també es va fer un especial de Laburxa on a cadascuna de les 4 pàgines es desenvolupava un dels perquès més extensament.

Cassoles contra l'AVE

Aquí teniu els cartellets de les 2 cassolades contra l'AVE que es van dur a terme dies després de l'acció en què 30 persones van aturar les obres del TGV a l'alçada de Santa Eulàlia el juliol de 2007.

Primeres pancartes a esprai

Lligat amb la última entrada publicada, aquí teniu les fotos de les primeres pancartes que vaig fer sobre tela amb esprai (quin gran dia aquell que vam descobrir al Fernando!!!!) el maig del 2007.

Aquesta feia 10 x 3 metros i la de sota 6x4,5m.

Vaig haver de reaprendre a pintar amb esprai ja que la tècnica adaptada a la tela és molt diferent que a la paret.
A la tela no pots tapar res. Cada traç persisteix i per això vaig adquirir un tècnica basada en la superposició de traços generant trames i textures. També cal treballar-la anant de clars a foscos ja que la tela absorbeix el colors clars tornant-los imperceptibles.

3650 dies obrint altres dies

Qui ho diria un any abans quan es rebia la demanda de TMB a 3 dies de l'aniversari que s'arribaria a conquerir la primera xifra doble! (el 10)
Tampoc ens imaginàvem que la feina ben feta atorgaria la victòria judicial que ens permetria arribar als onze!
Ara però n'estem segures que arribarem als 12 i tenim la força de continuar complint més anys...


Aquest cartell el vaig fer a molta distància el març de 2007. Em trobava a Granada per passar-hi una temporadeta, però no em podria perdre l'honor de fer el cartell del 10è aniversari del CSA Can Vies.
Calia que aquest cartell continués la línia de la campanya "Aturem la Demanda, Can Vies és del Barri", però alhora s'havia de desmarcar de la línia de campanya molt més plana i vectorial per transmetre tota la feina feta al llarg dels anys.
Una feina que no hauria estat possible sense l'esforç de centenars de persones que han participat de l'assemblea del centre social o d'algun col·lectiu que s'hi reunia, o bé que hi han viscut.
Per això vaig optar per un cartell treballat sobretot manualment i que transmetés una plasticitat humanitzadora que representés a totes elles.

Primer vaig fer un esboç ràpid per tal que amb la distància la gent pogués entendre la proposta de cartell abans de tirar-la endavant.

El vaig enviar per correu per tal que se'n parlés a l'assemblea però, com passa normalment a les assemblees, la gent no acabava de veure el resultat final per tal de dir que si. Però la seva confiança en mí va decidir que ho tirés endavant.

Aquí teniu el "making-off" ;p del cartell. Una foto del muntatge sobre cartró al terrat de la casa on vivia a Granada.
Vaig utilitzar uns cartrons d'un veí que havia estat enguixant casa seva amb els que havia cobert el terra. Vaig aprofitar la textura i treballabilitat del guix barrejat amb espart que s'hi havia dipositat. Després hi vaig pintar amb acrílics, ceres i llàpisos de color. Utilitzant també una mica de cola blanca per enganxar-hi diferents elements com la bandera.


Aprofitant el tamany d'impressió de 100x70, com faig habitualment, vaig reservar un dels laterals per fer un cartell específic de la marxa de torxes que feia 100x20. A més la convocatoria la vaig ubicar a un lateral per tal de poder-la tallar en el cas de no poder-los encartellar tots abans de la data.


També vàrem fer un cartell específic din-A3 pel concert de Ràbia Positiva ja que aquell havia de ser el dia dels Ràbia on van poder donar-ho tot dalt de l'escenari ja que gravàven un cd+dvd del directe.

I un altre de la xerrada "10 anys d'Ojuupació al barri" que es va dur a terme a la parada del Centre Social de Sants al Firentitats a l'Espanya Industrial (que es feia paral·lelament a la setmana d'aniversari).

I com no, no hi podria faltar el ja tradicional cercatasques que, com cada any esgotava els seus tiquets multiplicant l'assistència de gent.

També s'hi va realitzar el tradicional sopar d'aniversari. Però aquest any no va ser el mateix...
The Demanded Castle es va convertir en el més terrorífic passatge del terror que durant més d'una hora va rebre a tothom que va assitir a sopar engalanat amb gales terrorífiques (o no!... els sosos de sempre). Quin fart de riure i xisclar que ens vam fer...

Un últim apunt, aquell va ser un GRAN ANIVERSARI!
Molta festa, descontrol i alegria que sempre durem a la memòria...
I un càntic que qui l'hagi d'entendre ja l'entendrà amb un somriure posat... ACELGAS MANOJO NO AL DESALOJO!!!

Bolonya guillotina la realitat als campus

Per la mateixa publicació que s'editava des de les universitats en lluita contra Bolonya em van demanar una il·lustració per la portada. Després de donar moltes voltes i de perdre'm molt en imaginaris massa tancats vaig acabar trobant aquesta imatge molt simple però clara del que suposava el procés d'aplicació de Bolonya i de repressió als estudiants que s'hi oposaven.

Des d'aquí vull donar tot el meu suport als estudiants que s'autoorganitzen a les assemblees de facultat i que estan donant tot un exemple d'autogestió a la lluita estudiantil. Fa un any van ser els buseros de TMB qui ens en donàven aquest exemple assambleari, ara li ha tocat l'hora a l'ensenyament i així progressivament... Saben que l'única arma que tenen enfront una lluita horitzontal com aquestes és la repressió i la desinformació. Per això estan preparant el terreny des dels diferents mitjans per tal de poder tallar-ho d'arrel, però em sembla que se'ls hi està girant feina... je je!

També voldria exigir al rector de l'autònoma Lluís Ferrer que faci cas a les demandes de les assemblees d'estudiants i retiri els expedients dels 28 alumnes de la UAB amenaçades de ser expulsades d'1 a 11 anys de les universitats públiques amparant-se en una llei d'ordre públic posada en funcionament en plena dictadura franquista.

Ni un pas enrere, els i les estudiants no són mercaderies...

Qui són les "minories" als campus?

Aquesta setmana gent de la universitat que coneixia el meu treball em van encarregar que fes una gràfica per visibilitzar la desproporció de representació que hi ha a les institucions universitàries fixada per la LOU.
Aquest tema no em venia de nou perquè quan encara estava a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona vaig estar participant de tot el procés d'aplicació de la LOU i de la lluita enfront d'aquesta. Fins i tot vaig ser membre del claustre i vaig tenir més d'un enfrontament discursiu amb el rector enmig d'algun claustre. La universitat és un bon lloc per aprendre a fer política, sobretot per adonar-se'n i refermar-se en la llunyania vers les institucions i la necessitat de treballar la base. Tot i així n'estic molt content d'aquella època i "envejo" el caire que estan adquirint les revoltes estudiantils contra Bolonya. Ara és un bon moment per treballar un moviment estudiantil autogestionari que té tota la seva força a les assemblees, tot un miratge per els estudiants que ens trobàvem perduts a la UPC.

Tornant al tema de la gràfica, cal a dir que l'he elaborat seguint la màxima rigurositat perquè el resultat final no fos tendenciós i manipulador sinó real. Per la fotografia vaig utilitzar un total de 1256 clips, dels quals 1158 corresponien als estudiants, 67 al personal docent i 31 pel Personal d'Administració i Serveis. Per simplificar-ho vaig atorgar el valor de 70 persones per cada clip.
Evidentment no vaig fer la bogeria de comptar-los tots sinó que, sabent quants ni havia a cada paquet vaig comptar clips en el cas de professors i PAS i vaig comptar caixes en el cas dels estudiants.

Crec que en aquesta gràfica es pot veure clarament la desproporció que existeix a nivell de representativitat i la necessitat de revoltar-se dels estudiants per fer sentir la seva veu.

És curiós com amb xifres i tants per cent es pot vanalitzar la realitat, per això calia quantificar-ho amb elements físics.

Solidaritat amb Palestina

El 17 de juny del 2007 la xarxa d'enllaç amb Palestina va organitzar una trobada "graffitera" al parc de les tres xemeneies del Poblesec. La temàtica evidentment era sobre palestina.
Prop de 15 muralistes s'hi van congregar amb una motivació extra, es tractava d'un concurs on el guanyador viatjaria amb una brigada a l'agost a Palestina.
Allà ens vam trobar uns quants coneguts i vam decidir agafar un mur gran i fusionar les nostres propostes presentant-nos com a grup i viatjar-hi tots ("El Manolín-se fuga-con los del Caufec"). Malgrat això a l'hora de prendre la decissió el jurat només assegurava un premi i finalment va guanyar La Fuga, grans mestres del mural de qui sento "enveja" per la gran qualitat del seu treball, i és que ells dediquen la seva vida al graffiti. Allà hi van pintar el Pau, la Pili, la Lian, el Joan, el Jofre, el Turu i una aparició fugaç del jubilat Roc que no va poder ressitir la temptació d'agafar un esprai...

Aquest és el catxo que va guanyar, com podeu veure tenen una qualitat i una pulcritut envejable...

Aquest altre era el catxo del Caufec on també hi podeu veure un treball de gran qualitat amb un estil més de taca i gairebé impressionista.

I aquest va ser el meu que sota el títol de "Transformem les resistències" vaig voler representar la necessitat de saltar el mur de la vergonya que té dividides i tancades a les diferents comunitats palestines. Com veieu el mocador Palestí s'acabava transformant en un dels animals trepadors més resistents que malgrat els hi tallin la cua segueixen endavant i en creen una de nova.
Com veieu, a les tres propostes jugavem amb el mur, per això ens va resultar relativament fàcil fusionar les diferents idees...

Reapropiem-nos de la ciutat

El març del 2007 l'Assemblea de Barri de Sants estava treballant en diferents campanyes a nivell de Barcelona, des de Soles no Podem a les movilitzacions per un habitatge digne passant per la defensa del CSA Can Vies. En aquest context es va decidir fer un grup de 4 cartells que seguíssin una mateixa imatge corporativa que tractés els diferents aspectes però que s'entenguéssin dintre d'un tot i amb un lema comú: "Reapropiem-nos de la ciutat".

A partir d'aquí vaig estar treballant en diferents propostes però finalment vaig a arribar a la que teniu aquí d'alt. Generant una il·lustració única que atravessés els quatre cartells donant-li el sentit d'unitat quan s'encartellaven junts, però alhora podent transmetre cadascun dels missatges per separat. Es va fer una tirada de 1200 cartells dels quals 200 es van deixar sense tallar podent encartellar-ho també com un cartell únic.

Per fer la il·lustració d'aquest cartell vaig partir d'un dibuix fet a esparai a una paret i posteriorment el vaig retocar amb la tableta gràfica.

Absolut Albert!

Després d'una intensa campanya de difusió i busca de suports el 12 de juliol de 2007 arribava el judici a l'Albert.
Calia tornar a cridar l'atenció de tota aquella gent que s'havia interessat pel cas i va ser necessari canviar els colors de la campanya perquè es veiés que es tractava d'una informació nova.


Aquí dalt teniu el cartell que convocava a la concentració de suport davant dels jutjats del penal de Barcelona. En aquest cas es tractava d'un cartell a 2 tintes en el qual vaig experimentar per aconseguir que semblés a 3. Per una banda tenim la tinta blau marí i per una altra el groc mig. Treballant amb les trames entre els 2 colors i per separat aconseguiem una gama de verds, grocs i blaus.
I aquí dalt una de les enganxines que es van repartir per difondre'n la convocatòria.
A més, a tota la campanya se li van sumar al voltant de 50 pancartes de tela de 1.70 per 4 metres fetes en sèrie amb una plantilla de cartró rígid i plegable del mateix tamany que es van espraiar. Aquestes es van penjar sobretot al barri de Sants, però també a altres indrets de la ciutat.

Finalment la feina feta i l'absurditat del cas van fer que la Jutgesa declarés l'Albert inocent dels càrrecs que se l'imputava.

Albert Absolució

Aquesta és la imatge que es va fer per la campanya que va començar al 2006 per reclamar l'Absolució de l'Albert, un fotoperiodista del barri de Sants que va ser detingut per la Brigada Provincial d'Informació número 6 de la Policia Nacional el 19 de maig de 2005.
El motiu de la detenció va ser una octaveta amb una emprempta digital de l'Albert. Aquesta octaveta era una dels milers d'octavetes que el 24 de febrer del 2004 es van repartir a una acció pública contra Integral de Aparcamientos S.A., una constructora que havia enviat matons per fer mobbing als ocupants d'una casa al carrer Masnou 16 del barri de Sants. Aquell dia l'Albert hi va acudir a cobrir la notícia per la publicació mensual La Burxa, una publicació que des de fa 10 anys distribueix 5.000 exemplars a diferents establiments del barri de Sants.

A dalt teniu la imatge base que va servir de logotip i que es va aplicar a samarretes i banderoles.
Aquí baix hi podreu trobar més informació en un plafó informatiu que es va plottejar a tamany Din-A0 i que es va penjar a diferents cantonades del barri.Seguint aquesta imatge corporativa de campanya es van editar diferents materials com octavetes, cartells o enganxines per difondre el cas...

What you want? baby... I got

I aquí la darrera samarreta que he fet per Laciutatinvisible on fem homenatge a la gran diva del soul Aretha Franklin. Si us agrada la podreu al carrer Riego 35 del barri de Sants. Per a més info visiteu http://laciutatinvisible.org

Tomaquetomaquetomatá!

Aquest és un regal que li vaig fer a la Laura el juny del 2005. Feia molt de temps que volia un "cajón flamenco" i a través d'un amic que en fabricava li vaig aconseguir aquest i el vaig decorar una miqueta... La laura és una amant dels ulls i les mirades. L'ull és un dels seus recursos més utilitzats quan fa esboços divagants en els seus apunts o on sigui... per això li vaig donar molta importància a aquesta mirada.

Per cert, Laura, d'això ja fa més de 3 anys i encara em deus una actuació en directe...

Regala Directa

Aquesta va ser la primera feineta que em van encarregar pel Setmanari Directa ara fa un any per fer una promoció de nous subscriptors. Aquesta targeta servia com a "val" per una subscripció a la Directa durant un any. La gràcia d'aquest disseny va ser el fer la indiana del paper de regal. Si mai ho volen ja tenen un disseny fet per estampar kilòmetres de paper de regal... jeje!

Si voleu més info sobre el setmanari podeu clicar sobre el títol de l'entrada i us enllaçarà amb la pàgina web.

La meva habitació

Aquesta és una imatge del setembre del 2007 a la meva habitació. Avui encara conservo aquest mural, però em sembla que aviat el canviaré perquè en començo a estar una mica cansat...

11 setembre 2007

Aquest és un cartellet que vaig fer per l'Ajuntament de Barberà del Vallès quan treballava a Creacions Gràfiques Canigó, on vaig començar a desenvolupar de forma no militant feines remunerades. Evidentment el que cobrava no s'adequava al volum i qualitat de treball desenvolupat i per això després d'un any vaig marxar perquè ja no em compensava. Amb un sou molt baix de maquetador vaig acabar assumint tasques i responsabilitat de dissenyador gràfic. Tot i així va ser una època d'aprenentatge i de xoc amb la realitat editorial. Trobo molt recomanable per qualsevol dissenyador/a gràfic treballar a una imprempta i acabar aprenent com funciona i quin argot professional s'utilitza. Igual que crec que qualsevol arquitecte hauria de treballar a l'obra de paleta per ser conscient de l'esforç que suposa i conèixer per la pràctica les diferents tècniques constructives que després projectarà. Malgrat això a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura t'hi trobes amb molta gent que porta el tubo dels plànols penjant a tot arreu per demostrar que són algú important, els grans arquitectes del futur... quanta humiltat hi faltava entre aquella gent.

Sants estil!

"No duc pantaques amples però porto Sants Estil!"
Això cantava el Rodrigo dels Pirat's en una cançó. Jo si que els porto amples. O com diria ma mare... "con los güevos colgando".
Aquesta va ser una època en què sortia de la dissolució del col·lectiu d'Edicions Gràfiques Autogestionades Alosa (del qual ja n'hem parlat en aquest bloc) i iniciava el meu camí "en solitari". Abans de començar a signar com a Manolín, i acceptar definitivament el pseudònim que per herència familiar la gent del barri m'havia assignat, vaig estar utilitzant el nom de Santsestil. Aquest cartellet d'aquí a dalt va ser d'una promoció de targetes i cartellets que vaig repartir l'Abril del 2005 per diferents botigues del barri per tal de trobar feinetes. La web mai va acabar de tirar endavant per falta de temps. Ha sigut un aspecte que sempre s'ha anat demorant fins a la creació d'aquest bloc. El telèfon en canvi si esteu interessades en alguna feineta encara és en actiu.

Ques es mengin els totxos amb patates!

Aquesta és una il·lustració que he fet pel setmanari Directa número 117 (26 de novembre de 2008). L'article tracta sobre la darrera zona rural que li queda a l'Hospitalet on, malgrat la crisi, hi volen projectar torres d'oficines, un hotel un concessionari de BMW i un edifici sense definir. Amb aquesta acció augmentaran la densitat de la població (greu problema actualment a l'Hospitalet) i privaran a la població d'una de les poques vàlvules d'escap i de contacte amb el camp que els hi queda prop de casa. Al final no quedarà cap zona agrícola i els totxos se'ls hauran de menjar amb patates importades d'altres països (amb tot el que comporta). Però millor que us llegiu l'article que us adjunto tot seguit:

La febre del totxo no deixa L’H
Sembla ser que les agressions al territori són immunes a la crisi, especialment a L’Hospitalet. La ciutadania hospitalenca pensava que ja no quedava més espai on edificar després de la pèrdua de terrenys públics amb el projecte Porta Nord de L’H, on es va perdre l’oportunitat d’esponjar els barris densament poblats de Pubilla Casas i la Florida; o també després de la transformació de la Gran Via des de la Plaça d’Ildefons Cerdà fins a la plaça Europa. Anàvem molt equivocats...
La 2a fase de transformació de la Gran Via comença a veure la llum en forma d’avantprojecte d’ordenació presentat per l’ADU (Agencia de Desenvolupament Urbà de L’Hospitalet) el passat mes d’octubre. En aquest avantprojecte es proposa la transformació de la zona de la Marina, ubicada al nus del Llobregat, entre l’Hospital de Bellvitge i el Prat de Ll. Aquest espai aproximadament té 46 hectàrees i és zona agrícola (no urbanitzable); actualment hi ha una central de FECSA-ENDESA i es troben les masies de Cal Ferrer, Cal Trabal i Cal Masover Nou.
La proposta de l’ADU consisteix en crear el Parc de la Marina, ocupant menys de la meitat de la zona i, amb la resta, modificar l’ús del sòl i edificar 8 torres d’oficines de 14 plantes, un hotel, un concessionari de BMW i un edifici de 5 plantes encara sense definir. No és perdrà sòl no urbanitzable perquè es fa un intercanvi d’usos de sòl amb el Prat de Llobregat; aquest intercanvia sòl urbanitzable per sòl no urbanitzable que el situarà en un altre lloc dins del seu territori.
La conseqüència evident per la ciutadania de L’Hospitalet és la pèrdua de terreny agrícola i l’augment de la densitat de la ciutat, cosa que ja pensàvem impossible de superar. Així que a la filera d’edificis del barri de Bellvitge es prolongarà una mica més, fent cada cop més difusos els límits amb la ciutat veïna.
Justament al costat El Prat de Llobregat té previst desenvolupar l’Eixample Nord (180 hectàrees), una transformació urbanística que inclou l'execució de grans infraestructures com el soterrament de la Gran Via, la prolongació de les línies de metro, la línia de ferrocarril del TAV i la seva futura estació intermodal. Es preveuen 2.400 habitatges i hi haurà activitat terciària, comercial i hotelera.
Veiem doncs, com de mica en mica es va perdent el model característic de ciutat europea, una ciutat compacta, amb uns centres i uns límits marcats i mínimament sostenible. És més, es va agafant allò pitjor dels tots dos models de ciutat, el compacte i el difús. Del primer model s’assumeix l’augment de la densitat de la població fet que, val a dir, fa més rentable qualsevol equipament o servei públic però, arribat a l’extrem no hi ha servei que no es saturi.
Respecte al model de ciutat difusa, s’assumeix la ciutat sense límits, una prolongació interminable d’edificis molt insostenible ja que, per exemple, la xarxa de transport públic és ineficient i dubto molt que les noves connexions projectades siguin eficients, sobretot perquè es van planificar a partir de la població actual i no de la futura. Estem eixamplant els límits de la nostra ciutat al mateix temps que augmentem irracionalment la densitat de les nostres poblacions.
Tot això sacrificant l’última zona agrícola de L’Hospitalet, una ciutat que en un moment determinat arribava fins al mar però que va anar cedint terreny. Una ciutat incapaç de vertebrar-se en sí mateixa ni de veure’s a sí mateixa. D’aquí la incomunicació entre els diferents barris que la composen, la incapacitat de crear connexions on el veïnat pugui caminar o anar en bicicleta des d’un barri a un altre (feu la prova intentant anar caminant o en bicicleta des del barri de Pubilla Cases fins al Centre).
Veure en un plànol un espai en blanc i pensar què es pot ficar allà que sigui rentable és, més o menys senzill. La dificultat es troba en anar més enllà, en veure la ciutat com un conjunt i determinar juntament amb la ciutadania quin és el tipus de ciutat que volem.
Fem memòria i recordem que quan es va plantejar la 1a fase de transformació de la Gran Via el projecte es va justificar tot senyalant que els beneficis anirien cap als barris més desfavorits de la ciutat. Actualment veiem com no hi ha cap tipus d’intervenció pública que paralitzi el procés de deteriorament en que es veuen immersos aquests barris (La Florida o Pubilla Casas són exemples evidents), tot i que fins i tot estant reben les ajudes del Programa de Barris de la Generalitat.
Així doncs, aquesta nova operació urbanística amb la qual perdem l’última zona agrícola, no es pot vendre a la ciutadania com es va justificar l’anterior. Si no són innovadors alhora de proposar transformacions urbanístiques a la ciutat, ho hauran de ser ara per justificar una operació que no té cap ni peus.

10 anys revolucionant el barri

Aquí teniu el llibre dels 10 anys de l'ABS. Si cliqueu al títol de l'entrada anireu directament a la versió en pdf que us podreu descarregar...

Aquest llibre es va dur a terme gràcies a la participació de molta gent dels espais i col·lectius que formen part de l'Assemblea de Barri de Sants i que conformen L'altre mapa de Sants. L'elaboració i edició va ser llarga i feixuga, però finalment al juliol del 2008 sortia a la llum.

Gràcies a totes per haver fet possible aquest paraigües que aixopluga tota una àmplia varietat de moviments socials del barri...

La repressió mai ens tallarà les ales

Aquest és el cartell de la manifestació antirrepressiva que es va dur a terme al centre de Barcelona el 17 de Juny del 2007 sota el lema "La repressió mai ens tallarà les ales" i "per la llibertat de manifestació i expressió". Aquesta manifestació unitària sorgia després que els mossos rodegessin en repetides ocassions diferents manifestacions dels moviments socials barcelonins. Es partia de la darrera manifestació encerclada un mes abans i que havia sigut polèmica per l'aparició dels coneguts Kubotans i pel fort assetjament als manifestants.I aquí teniu el cartell del Volum II. Repetint lema, el 29 de setembre de 2007 es tornava a fer una manifestació contra la repressió. Aquest cop anava en referència a l'anterior edició 2 mesos abans que havia acabat amb la manifestació bloquejada i segrestada a l'entrada de les Rambles a Plaça Catalunya. A la primera edició havien detingut a un noi del Prat i requisat les banderes de la CNT. Actualment 2 militants de la CNT han hagut d'ingressar 5 dies a la Model per no voler pagar una pena-multa de 50euros. Ara mateix en Pablo ja és lliure, però en Martín (també en ordre i captura pel mateix fet) és a dins després de ser detingut en una concentració de suport al Pablo davant la presó.

Més avall teniu una exposició sobre els fets ocorreguts a la primera edició i que es va poder veure durant l'acte previ del Volum II a plaça universitat.



I recordeu, mentre tinguem imaginació, siguem originals i conseqüents... La repressió mai ens tallarà les ales!

El mural de la xurreria

Aquest mural es va fer el 2 d'Abril del 2005 a plaça de Sants enmig d'unes jornades contra la repressió. Va ser preparat en vàries assemblees prèvies per tal de trobar una composició o cada peça lligués amb la resta. Hi van pintar la Pili, el Pau, el Joan i jo. Es tractava d'una paret massa gran per acabar en un dia sent només 4 persones. Per això va quedar inacabat, ja que no vam poder coordinar les agendes i després la deixadesa ens va fer oblidar-nos.
El tema ja el podeu veure "Enderroquem les presons de les nostres vides. Sembrem la llavor de la resistència": La idea era un nadó marcat i controlat des del seu naixament que plora per tota la merda de món que s'haurà de menjar. Dins de les llàgrimes havien de sortir diferents imatges de repressió política, cultural, moral sexual... però aquests plors regaven les llavors resistents que feien créixer l'arbre de la solidaritat.

Any i mig més tard ja no teniem ganes d'acabar-lo i vam decidir canviar-lo. En el marc d'unes jornades en suport al CSA Can Vies a plaça de Sants el 24 de Novembre de 2007 van pintar la Pili, el Pau, la Lian, el Joan, el Roc, el Repo i jo.Aquest cop erem més gent i el vam poder acabar.

Aquí teniu les fotos del procés. Com podeu veure, aquest cop haviem preparat una composició cromàtica que s'adaptava a la silueta de Can Vies que ja estavem popularitzant amb la campanya "Aturem la demanda, Can Vies és del Barri".

El dia abans vam anar amb escales i extensors de rodet per pintar la base amb plàstica definint ja la silueta utilitzant un esboç on es superposava amb el mural antic per poder tenir punts de referència.
Quan ja estavem acabant de pintar els nouvinguts (que no benvinguts) mossos van fer el seu debut estelar.

Van multar a 6 persones amparant-se amb l'ordenança cínica amb una multa que en total ascendia a 7.050euros i sota l'amenaça que si ens tornaven a veure la causa aniria per la via penal...

Evidentment vam fer oïdes sordes i al dia següent ja estavem pintant i repartint octavetes i cartells denunciant la multa.
L'acollida de la gent que passava va ser molt gran i vam aconseguir un miler de signatures i comentaris molt gratificants de veïnes de diferents edats que ens donvaven suport.

Dos dies després feiem una manifestació des del mural de plaça de Sants fins el districte per demanar-ne posicionament institucional i que retiressin les multes.

Van fer cas omís a les nostres demandes i no es van voler ni reunir.

L'endemà una portada al diari El punt denunciant-ho va fer saltar la notícia a altres mitjans. El districte davant la pressió dels periodistes i d'una reunió forçada per nosaltres (que ens vam presentar per sorpresa al despatx del gerent juntament amb membres de l'Associació de Veïns i la portada). Evidentment ja l'havien vist. Rabiaven... però la resposta va ser que ells no hi podien fer res. No els interessava davant d'uns mitjans ansiosos de contradiccions institucionals vers la polèmica Ordenança de Civisme.


Sembla ser que al final si que podien fer alguna cosa, perquè mai va arribar cap multa.
Vaia tela!!!








Aquest és un exemple de com si t'organitzes aconsegueixes escletxes en les seves lleis que les acabin enderrocant.

Ànims a tothom que ha patit l'acòs policial per pintar al carrer.
No us deixeu arronsar...


I planteu cara a l'Ordenança Cínica!!!

Salta't la crisi!

Aquest és el darrer mural que he fet. El vaig fer ahir 22 de novembre de 2008 a la plaça Revolució. Em van cridar per pintar a unes jornades per l'okupació que havia preparat l'Assemblea de Joves de Gràcia. El tema era lliure però, evidentment, relacionat amb el tema de les jornades. Per això després de donar voltes i buscar quatre recursos ràpidament vaig trobar aquesta idea: "SALTA'T la crisi, no paguis LA HIPOTECA. Okupa a casa teva". La resta la vaig improvitzar sobre la marxa partint d'uns quants pots que ja tenia a casa. Cal agraïr la bona companyia, el dinar (crema de carbassa + mandonguilles amb sípia), el vinatxu peleón i, sobretot, al rom cremat que va ajudar a passar el fred. La pega va ser la de sempre quan pintes en aquesta època de l'any: la prematura posta del sol. Per això el vaig acabar sense veure-hi gaire a causa de la llum del fanal i el relleu de la persiana. Llàstima... espai espai espai espai espai espai espaiPer cert, des d'ahir que hi vaig apuntar el bloc he notat una crescuda en el número de visites.

Pirates Tòxics

Aquest és un regalet que els hi vaig fer a la gent del CSO Tòxics de Korneyá pel seu 1er aniversari al Novembre de 2005 i que van utilitzar com a invitació. Espero que encara el guardin per alguna banda i que no quedés atrapat sota les runes de l'especulació. Una abraçada molt forta als pirates tòxics del baix.

Pirates Tòxics

Can Manolo

Això si que és una autèntica relíquia. Tant que no ho sabria datar. És una caricatura que vaig fer dels meus pares per introduir a les llistes de preu del bar que tenien. De fet m'agradaria recuperar aquelles llistes però crec que serà pràcticament impossible. Van ser unes de les primeres feinetes de disseny amb caràcter "professional". Si Can Manolo va tancar al gener del 2001, jo calculo que aquesta imatge és del 1996 aproximadament, per la forma com signava i perquè vaig canviar els preus de la carta unes 4 o 5 vegades (sempre coincidint amb l'entrada del nou any). Tot i així no sóc capaç d'assegurar-ho... Aquest també pretén ser un homenatge a tots aquells manoleros i manoleres que van omplir dia a dia la barra i les taules d'aquell bar casolà i que molts encara recorden amb nostalgia. Oblideu-vos bars com aquest ja no existeixen o estan en perill d'extinció (com a mínim a Sants).

Versionant Man Ray

Aquest és un exercici de fotografia que vaig fer a l'escola massana el març del 2006. El treball consistia a buscar una fotografia que ens agradés d'un fotògraf conegut i reproduir-la. Vaig triar aquest imatge que molts ja en deveu conèixer l'original de Man Ray. Tota una apologia a les corbes femenines a la qual m'hi va ajudar la Jut com a model.

Treu les punxes!!!

Aquí teniu el logotip de Can Punxes. Una vivenda okupada el 28 de gener de 2006 al Carrer Vallespir 61 a Sants. A sota hi podreu veure el cartell del cercavila antiespeculatiu que va servir per obrir la porta sota una forta pluja... Es tractava de la reokupació del que abans havia sigut Puercoespín. Per això es va agafar un eriçó com a imatge per tal de lligar-ho amb la casa anterior.I la bandereta ben llampant que es veia des de lluny. A Can Punxes es va decidir tenir un color corporatiu que anava des del rosa xiclet al magenta.





El 18 de febrer de 2006 es va fer la primera festeta a Can Vies amb passi de video per autogestionar el projecte: una casa molt gran amb molt de curro per fer... i aquí teniu el cartellet.












Entre el 7 i 9 d'Abril del 2006 es va pintar el menjador cuina aprofitant de base un paper de paret horrible però amb unes formes interessants que van resseguir amb brotxa, pinzell i, finalment, uns toques d'esprai. Van ser moltes les mans que hi van treballar.






















































També hi podeu trobar aquesta imatge curiosa que va sorgir d'aplicar tint vermell sobre pintura plàstica crema. Fixeu-vos en la impressionant descomposició fractal de la tinta.

I aquí teniu el resultat final de com va quedar la paret...


Això és un cartellet que no m'agrada especialment. És d'una festa reagge que es va fer l'1 de juliol de 2006 per l'autogestió de la Zona d'Estudi i Treball Autogestionat (ZETA) que s'hi volia fer.


I aquí teniu el primer cartell dels sopadors de Can Vies que es van iniciar el 31 de gener de 2007 com a iniciativa de la gent de Can Punxes per autogestionar el projecte de la ZETA.














I finalment es va arribar a l'any d'okupació i es va fer un dinar festeta d'aniversari al local de la ZETA. Aquí dalt teniu el cartellet que es va fer per cel·lebrar-ho i la samarreta d'aniversari.


Poc després de celebrar l'aniversari era desallotjada per sorpresa i com a resposta es va fer una marxa de torxes pel barri.
Un dels que més ho va patir va ser el Punxes, el gatet de la casa que mesos després es va perdre. Aquí en teniu una foto d'ell rodejat del món rosa de Can punxes.

V de Vagina

Aquí teniu un nou disseny de samarreta amb el que he estat treballant. Apologia a la masturbació femenina, a recórrer cada raconet del cos en la cerca de punts erògens fins a trobar el plaer que, com la millor de les drogues, et reporti a aquell estat de pèrdua del món. Encara no s'ha tancat la seva edició però a mi m'agrada molt i per això ho penjo. Si finalment tirés endavant, la podreu trobar a Laciutatinvisible s.c.c.l. al carrer Riego 35 (sants) + info: www.laciutatinvisible .org

A Sants piquem fort!!!

Tornem'hi amb els dissenys antics. Una part que m'agrada molt del disseny gràfic és la creació de logotips i d'imatge corporativa. Un dels primers que vaig fer va ser l'escut de la Colla Bastonera de Sants. M'es endavant penjaré més treballs d'aquest àmbit com per exemple del Terra d'Escudella, L'Hortet de Sants o tota la imatge gràfica de la campanya "Aturem la Demanda Can Vies és del Barri" (i al barri s'ha quedat!) a la qual li vaig voler donar una especial importància corporativa (calia aconseguir que tothom conegués i identifiqués fàcilment Can Vies). Bé, que me'n vaig pels núvols (estar influenciat pel verd i ser a aquestes hores davant de l'ordinador em fa divagar). Doncs per on anava... Aquest logo, ha agradat molt, però molta gent l'ha interpretat com una A d'anarquia. Uns volien l'estel negre i de formes menys "soviètiques", i els altres roig... però bé, inconscientment va quedar la balança anivellada. Això és unitat popular!!!
Això és el cartell del primer sopar per l'autogestió de la colla el 25 de Novembre de 2005. Sense més...
Aquí el disseny de la samarreta que es va fer pel primer aniversari de la colla al gener del 2006 on apareixen 2 quadres de bastoneres creuant-se al Sants es Creua! Era un moment en què, com ja avançava a dalt, vam bombardejar amb Can Vies, Can Vies, Can Vies, Can Vies,Can Vies, Can Vies,Can Vies, Can Vies, a tot arreu! I com no la colla que des dels seus inicis s'ha reunit a Can Vies, també va fer campanya!
Sí, sí, sí! Can Vies és aquí! Però és que vam ser molt PESAOS!! Aquí una versió del logo de la colla que es va fer per la primera mani contra la demanda de TMB on els bastoners hi van ballar. Bé! espero que us hagi agradat...

Per nadal... cada ovella trenca el seu corral!

Aquesta va ser una altra col·laboració amb Rescat pel nadal del 2005. En aquest cas vaig experimentar amb les 2 tintes fugint del típic negre + un altre color (sovint roig). Partint d'un groc i un verd oliva molt fosc vaig aconseguir una gama bastant alta de combinacions tramant-los tots dos entre si o per separat. I com no, com feia el conegut director de cinema de terror, jo també vaig sortir com a model pels meus cartells...

Seguint fent proves amb la tableta

Poc després del cartell de les festes vaig fer el cartell de la manifestació per les preses polítiques catalanes de l'11 de Setembre del 2005. En aquesta ocasió vaig barrejar els dos recursos utilitzats en els cartells anteriors: Dibuix amb la tableta gràfica (en aquest cas no vaig partir de cap base i ho vaig fer directament a l'ordinador) i trama de text (pel terra i els murs del talego) on deia "a terra els murs de les presons".

La primera tableta gràfica...

El juny de 2005 arribava a les meves mans la primera tableta gràfica. Bastant cutrilla i senzilla... Va ser extrany començar a dibuixar amb ella, però aquest cartell de la Festa Major Alternativa de Sants em va servir per practicar-hi. No recordo quant de temps m'hi vaig estar, però si que va ser molt. Primer vaig dibuixar la onada i tots els seus personatges a llapis i aquarela per partir d'una base. Després hi vaig treballar amb la tableta redefinint-ho tots i generant les diferents textures. Cal a dir, que encara estava atrapat per l'excessiu barroquisme que no em deixava anar. Tot i així, va ser un cartell que va funcionar molt bé, malgrat que les activitats no s'hi veien gaire, perquè veies com la gent s'aturava pel carrer a mirar cada detallet del cartell atrets per l'explossió de color... Us hi convido a endinsar-vos. A més també vaig fer l'adaptació a octaveta i als diferents tiquets de consumicions.

Conjur

Aquest cartell del Solstici d'Estiu del 2005 és de les cosetes passades que més m'agrada. Si bé hi hauria coses que de ben segur avui canviaria, el que si que no canviaria és la il·lustració del diable feta tota a partir d'una trama tipogràfica. No hi ha cap part plana. Tot està format per la juxtaposició de versos de diferents tonalitats i tamanys per aportar-li tota la textura. la única cosa que no està generada per trama de text exclussivament és la flama estelada del fons que es superposa a aquesta trama. Per fer aquest cartell vaig demanar a una amiga, la Mireia, que em fes un poema per l'ocasió que parlés de l'arrel pagana del Sant Joan. Tot seguit us l'adjunto: Conjur "Fem rotllanes al voltant / de les flames paganes / dibuixem amb les cames / tres cercles a les brases, / que els infants portin als dits / fanalets d'esperança / i a les ninetes dels ulls / llunes de roig i de flama! // Despertem les fogueres / amb les mans enceses / i corones de blat verd / enramades al cabell! // Fem figures als estels / amb les torxes alçades, / perfilem el nostre món / d'entre cendres atiades! // Que el solstici torni a ser // foc follet purificant, / naixement d'aquest nou fer, / hora bruixa del tabal! // Refem la collita / amb guspires i cançons / que només una espurna / encendrà els nostres forns, / celebrem aquest canvi / saltant sobre la flama / que encendrem ben de nit / amb la fusta corcada! // I ballarem totes / al voltant de la flama / de la fusta corcada / que volíem oblidada!"

Conillets d'Índia

Aquesta és una il·lustració del 2005 que vaig fer totalment amb Fotoxop a partir de seleccions amb el llaç poligonal que omplia de color en diferents capes. Aquest era el regal d'aniversari de la Noratxu (la masatgista caricaturitzada). Perquè te'n vas anar? Aquí et trobem molt a faltar. Gran persona que mai oblidarem malgrat la distància i pèrdua de contacte fluïd. Gràcies per deixar-nos ser els teus conillets d'Índia. Petonets!!

Fotut 2004

Va ser un any en què qualsevol activitat que es fes a nivell de moviments socials era una excusa perfecte per denunciar la operació de maquillatge duta a terme per l'Ajuntament de Barcelona per justificar una de les intervencions més bèsties a nivell urbanístic des de les Olimpiades del 92.
El casal indepe aquell any va dedicar-hi el ja tradicional acte de la calçotada al Fotut 2004 i, paral·lelament, amb el col·lectiu d'Edicions Gràfiques Autogestionades Alosa editavem aquest cartell genèric en què s'atacava la obra de la Torre Agbar (aleshores encara en construcció) com a símbol de l'opulència d'un dels sectors econòmics de la ciutat més poderós.

Res a celebar!

Acabo de trobar el meu tercer cartell en gran format... Aquest és del 12 d'octubre del 2002. És un dels pocs cartells dels meus inicis que encar em convencen (tret d'algun detall, sobretot tipogràfic, que avui canviaria). Segurament perquè em vaig trencar més la closca en el concepte. Amb una imatge com el ventall, molt arrelada a la cultura andalusa, sovint fagocitada pel règim i erigida com a símbol espanyol al costat del toro d'Osborne o la paella valenciana... Vaig voler trencar amb tot el que representa el feixisme español, responsable de l'extermini i persecució de múltiples cultures arreu del món. El ventall no és vostre, és de qui el sacseja!

Una altra antiguitat

I del "baúl de los recuerdos" surt aquest cartell genèric del Casal Independentista de Sants. Va sortir paral·lelament amb el de Sant Joan al Juny del 2003. Com veieu abans tendia a fer-ho tot molt recarregat i saturat. Malgrat ser barroc, crec que amb el temps he anat aprenent a dossificar-me o com a mínim a trobar l'equilibri dintre del meu barroquisme.

Un any després del primer

Pel Sant Joan del 2003 vaig tornar a fer el cartell del Casal Independentista de Sants. Aquest cop vaig partir d'una bona fotografia de les Tabaleres dels Diables de Sants a la qual hi vaig afegir una mica de retoc fotogràfic i dibuix per ordinador d'una estelada en flames (la veritat és que donava molt que desitjar). Tot i així va funcionar molt bé perquè la força de la fotografia cridava molt l'atenció...

I el segon...

I aquí va el segon cartell que vaig fer poc després, al Juliol de 2002. No m'agrada especialment, però li tinc el carinyu que se li té a les primeres feines. Evidentment avui no el faria així. Era una treball massa immediat, sense gaires reflexions més enllà de la gràfica (molt subjecte a l'imaginari en roig i negre de la majoria de cartells de l'època). Això si, recordo que hi vaig invertir molt de temps i que vaig fer mil proves com a forma d'investigació i aprenentatge. Abans acostumava a fer mil versions de cada cosa que feia. Treballava molt amb l'assaig-error i s'eternitzaven els dissenys. Però els gaudia i sentia que cada vegada aprenia més. Per això suposo que reservo un especial afecte per totes aquelles cosetes antigues malgrat no ser d'una gran qualitat.

El primer de tots

I remenant una mica més en el passat he trobat el primer cartell per imprempta que vaig fer al Juny del 2002. En aquell moment acabava d'entrar al col·lectiu d'edicions gràfiques autogestionades Alosa.Després d'algunes col·laboracions amb alguna il·lustració, per cartells com la Festa Major Alternativa del 2001 o el Correllengua a Sants del mateix any, vaig decidir fer un pas endavant i controlar tot el procés de creació. Dotant-me dels coneixements informàtics per fer funcionar, en un inici, el Fotoxop a través de l'autoaprenentatge i l'ajuda incondicional de l'Oriol. Aquest va ser el tret de sortida cap allò que seria el meu camí a seguir. El tret que va ferir de mort el meu recorregut previ pel món de l'arquitectura i que finalment va desencadenar l'inevitable: deixar la carrera i centrar-me en l'àmbit del disseny i la il·lustració.Encara em faltava molt per sagnar, molt per aprendre, però estic segur que la ferida encara segueix oberta i així espero que segueixi fins que em mati...

Sopadors a Can Vies

Tornem a penjar cosetes velles. Aquest és un cartellet (mig DinA3) que vaig fer al Gener del 2008 per publicitar els sopadors de Can Vies. Que per cert! Després d'una llarga treva per la "sequera" (la gent de la vivenda fa... ) aquesta setmana han tornat a la normalitat de cada dimecres a partir de les 22h. Bon ambient, sopar en comunitat i uns plat vegetarians per llepar-se'n els dits. Fan especialment bo el Seitan i les postres... Buff, que m'agafa gana...

persones-frontera

Aquesta és la il·lustració que he fet aquesta setmana pel Setmanari Directa número 116. L'article, sota el títol "Deconstruim la Directiva de la Vergonya, desmuntem els centres d'internament", desmonta cada un dels mecanismes duts a terme pels estats europeus per tal de justificar la Directiva de Retorn de les persones immigrades en situació i·legal. Facilitant-ne la il·legalització de les persones a gust dels estats per flexibilitzar el mercat laboral de mà d'obra barata immigrada i la seva expulsió o retenció en Centres d'Internament i/o presons comuns.
En aquest cas he utillitzat dibuix a llapis grafit i retoc informàtic amb Fotoxop.Volia representar que la frontera de les persones migrades d'altres contrades per necessitat econòmica o en cerca d'assil polític va més enllà de les marcades pels mapes. La seva condició de "diferents" els obliga a dur a sobre una frontera per desmuntar. Una frontera creada pels prejudicis socials i les estratègies econòmiques formalitzades pels estats en Lleis d'Estrangeria. La única forma de trencar aquestes fronteres passa pel respecte i el treball en comú per desmuntar tota estructura de poder que vulneri la llibertat de moviment de qualsevol ésser. No oblideu que com a moltes altres, els meus pares van ser immigrants...

Tot seguit en podreu llegir l'article complet:"El 24 de juny de 2006 un centenar d'activistes va desmuntar simbòlicament les instal·lacions del Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona. L'objectiu era visibilitzar els llocs-frontera que es troben a la nostra ciutat, assenyalar la vulneració de drets de les persones migrants i el cínic sistema de migracions europeu: una màquina de producció d'il·legalitat que ”gestiona” les persones migrants mitjançant la seva explotació, persecució i expulsió.
Dos anys més tard, els arguments per a desmuntar els Centres d'Internament són a l'ordre del dia. El passat 18 de juny el Parlament Europeu va aprovar la “Directiva sobre normes i procediments comuns aplicables al retorn d'immigrants en situació il·legal”, més coneguda com a directiva de retorn o ‘Directiva de la Vergonya’, per harmonitzar les legislacions nacionals sobre retenció i expulsió.
Des de 2001, el retorn ha esdevingut un element clau de la política migratòria de la UE. A més de la Directiva de retorn, s'han aprovat normes sobre els vols conjunts per a l'expulsió d'immigrants i s'estan negociant diversos acords de readmissió.
L'objectiu declarat d'aquestes mesures és millorar l'eficàcia de la política de la UE per tal de dissuadir els migrants (presents i futurs). La Directiva de retorn constitueix la peça fonamental d'un sistema de migracions i que té l'objectiu d'assegurar el màxim profit econòmic europeu. És a dir, una política que persegueix la il·legalitat que ella mateixa crea, per donar credibilitat a unes polítiques migratòries subordinades a les necessitats del mercat europeu. Europa vol mà d'obra barata i dòcil que li asseguri competitivitat a escala global, i després retorni al seu país d'origen, ja sigui de manera “voluntària” o forçada.
La Directiva consolida un model de gestió de les migracions que prioritza les expulsions com a mètode operatiu, en millora l'eficàcia i generalitza pràctiques com ara: la privació de llibertat dels migrants a l'espera d'expulsió o durant la tramitació dels seus permisos de residència, la prohibició d'entrada a la UE fins a 5 anys, la utilització de presons comunes per a la detenció d'immigrants en cas de manca de places als CIE, la possibilitat d’expulsar menors no acompanyats, o la limitació de l'assistència jurídica gratuïta.
La Directiva fixa el límit de la durada de l'internament en 18 mesos. Una autèntica bestialitat. Aquesta previsió es justifica amb el cínic argument “garantista” de que hi ha països que ni tan sols tenien límit.
D'altra banda, vol evitar la denúncia de les deplorables condicions dels CIE existents actualment en tota la UE. Fins i tot, s'ignoren els resultats i recomanacions d'un estudi recentment encomanat pel Parlament Europeu sobre les condicions dels CIE (desembre, 2007) en el que s'informava sobre “condicions innecessàriament severes”, “deplorables condicions estructurals i higièniques d’alguns centres”, “casos de maltractament”, “manca de serveis mèdics adients”, “manca de transparència dels centres”, etc. La Directiva justifica i reforça la seva existència.
A l'Estat Espanyol, l’aprovació de la Directiva suposarà la imminent modificació de la llei d'estrangeria (LEs). El govern Zapatero vol ampliar el termini d''internament fins a 60 dies. No obstant l'enduriment de la norma, vol vendre la reforma com una mesura progressista, lluny de la ultradreta que abunda arreu d'Europa. A més, la modificació de la llei d'estrangeria restringirà el reagrupament familiar per a dificultar l'entrada de persones migrants no productives (impedint la reagrupament dels ascendents) i promourà el retorn “voluntari” acompanyat d'una prohibició d'entrada de tres anys quan finalitzi el contracte de treball (tot i comptar amb un permís de residència).
Per a que funcioni aquest sistema cal el xantatge dels CIE: que la por als dispositius d'internament faci acceptar el retorn “voluntari”. Les terribles condicions dels CIE, tantes vegades denunciades per ONGs, moviments socials i alguns polítics, són funcionals al sistema de migracions europeu. Encara calen més arguments pel seu desmuntatge?"

Osamuyia Aikpitanhi, Espai per a la Desobediència a les Fronteres

Postals de Can Vies

Bueno, aquí van unes postals que es van editar previ al judici de Can Vies per tal de treure uns calerons (que ens feien falta...). Van ser un èxit i es van exhaurir molt i molt ràpid. De fet hi ha molta gent que se n'ha quedat sense. Així doncs, aquí us les penjo per qui les vulgui.
Les fotografies són meves i del fotògraf Albert Garcia.

Que es cau la Sagrada Família!!!

Primer de tot dir que el mèrit d'aquest cartell no és meu... jo simplement vaig dissenyar la composició i hi vaig afergir la octaveta que s'havia estat repartint per convocar a la contra-inauguració de l'AVE com si estigués enganxada a sobre. El mèrit és de l'Oriol del Casal de Les Corts que és un crack amb els fotomuntatges. Vinga nano, segueix sent tan bo i disfrutant tant com ho fas.

Murals a la CanVies Sixtina

Aquest va ser un mural que vaig fer el maig de 2005 3 dies abans de l'aniversari. Ja que es tractava d'una antiga capella vaig triar un dibuix que ho profanés una mica, tot i així, al final va quedar més buit i inacabat. La idea inicial era que als dos frontis hi haguéssin diferents imatges d'àngels i dimonis fent marranades sexuals... però em va faltr temps

Mural a l'estació de Capellades

Aquest mural el vaig fer l'octubre de 2005 en motiu dels actes del Correllengua a Capellades. M'hi vaig estar un dia i mig sota un clima molt fred i en un racó bastant inhòspit com és la rotonda de l'estació de Capellades. Era la primera vegada que feia un mural tan gran i de fet la única que ho he fet sol. La magnitut la podeu veure a les fotos on es veu a una persona i al tren. Era d'ample com un vagó de tren i alt com gairebé 3 vagons. Va durar un parell d'anys i després algú li va tirar un pot de pintura a la cara...

Mural a Celrà

Entre el 31 d'abril i l'1 de maig de 2005 vaig fer aquest mural a Celrà en el context d'unes Jornades Antirepressives on un dels temes va ser el cas d'en Franki de Terrassa que hi va anar a fer una xerrada per explicar la causa. Per culpa de la Tramontana que es va aixecar dissabte a la tarda no vaig poder acabar perquè se me n'anava la pintura amb el vent i em tacava tots els voltants de la zona que pintava. Per això m'hi vaig quedar a dormir i vaig conèixer a qui ha esdevingut una gran amiga per mi. Dies després el mural va ser boicotejat amb pintades espanyolistes i creus cèltiques...

Murals a La Quinkalla

D'ara en endavant aniré introduïnt cosetes antigues. Així m'asseguro que no se'm tornen a perdre a causa d'una fallada del disc dur. Unes de les cosetes que he trobat són els murals de La Quinkalla. Aquí us els deixo...
Aquest de la façana és d'inicis del 2004 i vaig comptar amb la col·laboració de la Jordina per fer el fons.



Després vaig fer el de la meva habita. Una balladora flamenca que em va acompanyar al llarg de moltes nits... Era molt xulo quan apagava la llum per anar a dormir perquè els brillos de la figura estaven vernissats amb pintura fotoluminiscent, al igual que la làmpara de paper del sostre, i aguantava prop de vint minuts fins que desapareixien a la foscor. Com es pot veure, el sostre estava tapat amb una tela a topos per evitar que caigués graveta. Això ho vaig aprofitar per fusionar-lo amb la paret representant una espècie de teló que s'esvaïa per davant de la figura. És un dels murals que he fet que més carinyu li tinc. Aquest és del Setembre de 2004.I per últim, aquest altre que li vaig regalar per sorpresa a l'Elena quan va tornar de vacances de Setmana Santa del 2005. El muntatge ajunta en 2d el que era una cantonada on tenia ubicat el llit. De fet, en el reflex de la bola xina hi ha una imatge distorsionada del que era la seva habitació.

Homenatge a Eugenio

Aquest és un nou model de samarreta que fa homenatge al gran mestre de la historieta, el conte, l'acudit i la seriositat... sobretot la seriositat. Per trobar aquesta samarreta podeu anar a Laciutatinvisible s.c.c.l. carrer Riego 35 (Sants). +info a laciutatinvisible.org



Saben aquell que diu…
Que es un aleman de estos alemanes que nos vienen por españa aquí en verano,
Coloraos, vermells com un titot, del sol de España

Y oye a un andaluz que venia por la Granvia cerca del Paseig de Gràcia que ve a una mujer y dice:
- Niña VIVA LA MADRE QUE TE PARIO!!
Se le acerca el aleman i li diu:
-Perdón caballero, yo quererr aprrender pirropo español…
Dice:
-Cagundena…-Dise- Tú te compras un sombrero cordobé y cuando véa a una mujer le dise VIVA LA MADRE QUE TE PARIO!! Y te la ligas.

Total quel alemán, amb tota la bona fe, se va al Simago, a la sección de souvenirs. Es compra un sombrero cordobès, el paio… colorao… Se’n va Rambles avall… llega a Colón, a la puerta de la paz y pasa una mujer I li diu:
-Niña… ¡¡A TTÍ TE PAGRIO UNA MADRE!!!!
Y se’l queda mirant la tia I li diu:
-Y a tí te parió una gamba! Bandarra!!!

Esboç l'home Gris i la noia de colorins

Aquest és un esboç de 2 personatges per a un conte infantil que encara no està escrit que pretén tractar el tema dels maltractament a les dones. Va dedicat a totes aquelles dones amb una ombra que no és la seva, l'hombra dels homes grisos que viuen d'absorbir la llum en totes les seves freqüències. Seguirem informant si s'arriba a tirar endavant el conte...

Indígenes de polígon i espardenya

Segona il·lustració que vaig fer pel número 112 del setmanari Directa. abastant surrealista i alhora provocadora.

De fet vaig necessitar catar la collita en abundància per trobar un tema a fer. El text era una anada d'olla de la que era difícil treure el suc, ja que tenia sucs de tots els gustos.

Però una cosa si que vaig treure clara. Una volta pel territori veient-ne els canvis, no només en la fisonomia sinó en la gent, amb el pas del temps sota els mateixos efectes que la cançó "Bona nit" del nou disc d'Albert pla que em va guiar coma banda sonora en la realització d'aquesta il·lustració enmig d'una tarda de diumenge i ressaca. La Juerga Catalana inmersa en un món surrealista de pecat libidinós i pèrdua de control pels efectes de tot tipus de substàncies.

Doncs bé, d'un text surrealista que cal pensar per entendre, una il·lustració surreal:
Indígenes de polígon i espardenya (reprise)
"Badalona, de vora mar. Els antics pescadors han fet fa temps estelles de les seves barques, han deixat de sargir les xarxes. Els arreus de pesca són bombolletes de sabó, llampants, a la memòria, pluf. Círcol Catòlic enllà, quan la nit et diu què passa, es regalen converses de vímet, cistells amb cremallera, el regust de l’espart.
Barberà del Vallès, punk-oi-city. Al bar de la reserva segueixen servint els licors tan aspres: aigua de foc per als indígenes. La parra, el record de la vinya, els aplecs del Bar Caliu, l’altivesa dels centurions. Però ben arrelats a la terra, ben amarrats a port, des del campanar de Santa Maria, ressonen els vells crits de guerra: “Stella splendens, Oi! Oi! Oi!”.
Els Masos de Tamúrcia, la Terreta apatxe. Els aborígens, d’armilla i llana, d’escopeta a l’esquena, tornen a sentir, d’imprevist i amb alegria, com criden els nens. És la cridòria, en llengües marcianes, dels nens dels nouvinguts, teletransportats des de l’espai exterior, de cabells rossíssims, de noms impossibles. Però per les esquerdes de Sant Gervàs, encara reboten els ecos de la llengua de les flors. La Cançó dels raiers, en versió surf; el Virolai post-roc. Encara els sons tribals.
València, en falles. I Torrefiel engalanat, amb l’horta que naufraga, amb els carrers guarnits d’orgull de la metròpoli, aquell orgull bicolor, el tòpic més kitsch, els monyos més altius. I a Burjassot, al moment de la darrera mascletà, de quina manera tan grata s’obren esbatanades les portes del Chino Feliz! Deixant-hi trossos de carn enganxada, de pell i algunes dents.
Ceret, als peus del Canigó. Xerren dues dones a l’ombra dels plataners, d’esquena a la muntanya. Xerren llengües diverses: la llengua de les flors, i l’altra. D’esquena al palau abandonat de les paitides. On són les encantades? On t’amagues, Flordeneu.
Estopanyà, la terra on es pon el sol. La casa venuda, presa per gents estranyes: el llironer de l’era, el gronxador, les parets de Mont-rebei. I pels camins de la memòria, el negre rigorós de la padrina: Castillonroi, Finestres, la font rodona. I Sant Quilis allà dalt. I als corrals ara ja buits, la dolçaina i les revistes porques, amb mal deixat, del pastor.
Barcelona, bastió de la colònia. L’escena està d’enhorabona: gintònics, cocaïnes i confetis per l’esplai dels condemnats. Un nou corrent recorre els envelats de la ciutat. Al·leluia. Diuen que l’antiga llengua de les flors torna a ser bona, torna a ser vàlida. Que ja es poden cantar cançons en l’antiga llengua. Com si. Com si mai. Com si no.
Llucmajor. El tabac imperial de l’estanquera, fumat a recer dels ordes bàrbars, havent paït un qualsevol arròs brut que ens allunya de l’estampa prevista. El comerç de l’or! Les figues de moro! Les famílies xuetes! I miro de reüll el puig de Randa, el santuari de Cura, els vagons de la Trasmediterránea. La cova de les visions d’en Llull: “I want torero, paella, sangría”.
Sant Iscle i santa Victòria, patrons de la Massana. Les rutes del contraban, aquells llinatges feudals, les allargades ombres verdes de les caderneres. Aquelles metralletes tan llargues, tan fosques. I aquelles garites tan fredes. Aquells pelegrinatges de tabac, whisky, sucre, llet i ràdios Sanyo.
Navego, dins del ventre del drac de la cova, bressolat pels braços de la Renfe, emboscat molt cap enfora, fins a la meva barricada interior. Sabadell, la Jonquera, el Coll de la Barraca. Llisco com un búfal pel mig del meu país. Passen de llarg els endolats. I un àngel surt al carrer, de cap rapat, per cridar-nos “Impurs!”. Em dóna la mà, tanco els ulls; avancem."

Xavi Grimau Baqués

250grs de Tortura

Aquesta és la primera il·lustració que vaig fer pel setmanari Directa per il·lustrar un article sobre la dieta vegana com a opció conseqüent de la lluita per l'alliberament animal del número 103. Vaig optar per un muntatge fotogràfic per tal de transmetre la màxima crueltat reflexida en un bistec amb forma de vaca amb cara i ulls. Ja que sovint ens oblidem de tot el que hi ha al darrera quan megem un tall de carn.

L'arbre de l'aMORT

Aquesta il·lustració va ser un regal d'aniversari per la Jut, que feia més d'un any que m'havia transmès una idea per fer-se un tatoo però mai havia trobat el moment. Vaig començar il·lustrant amb llapis sobre paper i ho vaig escanejar per tal de retocar-ho amb Fotoxop. A partir d'aquí vaig acabar treballant més la il·lustració per tal de colorejar-la i fer-ne un plotter.
Ara mateix estem treballant per pul·lir el tatoo per tal d'adaptar-ho al suport final. Quan es realitzi i tingui fotos ja ho actualitzaré....

targeta solidària T-2DIES!

Targetes que emulaven la T-10 editades per la Plataforma d'Usuaris i Usuàries pels 2 Dies! que va donar suport a la lluita dels conductors i conductores d'autobusos de TMB. Se'n van repartir prop de 80.000 targetes a tot barcelona per tal que els usuaris poguéssin prendre part en la vaga i no pagar a l'empresa per viatjar.

Per a més informació sobre la lluita pels 2 dies! podeu visitar www.comitedescansos.blogspot.com

Cd "La vida són 2 dies... guanyar-la o cedir-la"

Es tracta d'un avançament discogràfic que va fer la banda de rap sants-sabadell At Versaris per donar suport a la lluita pels 2 dies de descans que van protagonitzar els conductors i conductores d'autobusos de TMB la primera meitat de l'any 2oo8. No es troba a la venda als circuits musicals habituals ja que la seva distribució es duu a terme a través de diferents col·lectius i entitats solidàries amb la lluita. El trobareu a diferents locals com Laciutatinvisible s.c.c.l. (carrer riego 35 Sants), o bé el podeu descarregar al myspace.com/atversaris.


Per a mes informació sobre la lluita pels 2 dies podeu visitar www.comitedescansos.blogspot.com

Carta de la Teteria Malea

Aquesta és una feina que, juntament amb el fotògraf Albert Garcia, vam realitzar amb molt de gust i a la qual hi vam dedicar moltes hores fotografiant tots els productes que ofereixen. Decidint molt minuciosament la composició de les fotografies colze a colze.
Partiem d'una llista prèvia on era difícil decidir-se, especialment per la gran quantitat de tes i infusions. Per això es va optar per una nova carta molt més fresca que ,malgrat ser més extensa pel que fa a pàgines, permetia faclitar l'elecció a través d'una primera mirada que permetia que entrés per la vista (ideal per als profans del món del te).

Ara només falta una cosa, que passeu a gaudir-ne també de l'aroma i el gust de prop d'una setantena de tes i infusions d'arreu del món. Ah, i aneu amb compte perquè us atraparan amb les delícies de la casa ja que també són especialistes en esmorzars, berenars i àpats cassolans i ecològics. Tot un luxe per aquestes tardes de tardor plujoses...
Així doncs passeu-vos per la Teteria Malea s.c.c.l al carrer Riego 16.
Obert de dimarts a diumenge. Caps de setmana i dimarts al matí tancat.
portada
Tes i infusions







Cafès
xocolates i altres delícies

entrepans
altres

contraportada

Salvem la Colònia Castells

Durant la festa major de la Colònia Castells 2008 es va fer un taller de serigrafia al carrer on van participar les nenes de la colònia (eva, meri, eli, mara...) estampant samarretes verdes i banderoles per reivindicar que els hi agrada el lloc on viuen perquè viuen el carrer amb tranquilitat i com a espai de relació qüotidià amb els veïns que tenen al costat. Un Patrimoni humà que s'ha de preservar enmig de la Barcelona de l'individualisme egoïsta.

més informació a salvemlacolonia.blogspot.com

Cartell Sopador Antirepressiu a la fresca

Cartell a fotocòpia en color fet a correcuita. Per això vaig acabar aplicant simplement una tipografia manual feta a llapis, escanejada i retocada amb photoxop recolzada per un fons texturitzat que respongués a un simple i ràpid exercici estètic sense pretensions...

Cartell kafeta Flamenca antiTAV&antirepressiva

Cartell a fotocòpia en blanc i negre per autogestionar la campanya Absolució Vuit Encausats (AVE).

"El juliol de 2007, fartes del malestar generat per les obres del TAV, del model territorial imposat i arran d’un desallotjament; una trentena de persones van autrar les obres del TAV durant 12h a l’alçada de Santa Eulàlia.
Van detenir a les 6 persones que penjaven de les grues. 2 més es van enfilar a una altra grua per reclamar la llibertat dels detinguts i 24h més tard també les van detenir. Ara volen portar a judici a les 8 persones detingudes. Estigueu atentes a les convocatòries."

Cartell concert solidari amb en Franki a ribes

Aquest cartell pretenia donar més visibilitat i força a la campanya per reclamar la llibertat d'en Franki de Terrasa, que no pas al concert. Per això la major part del cartell està format pel missatge.

Cartell 11è aniversari del CSA CAN VIES

Aquí una altra mostra de cartell artesanal creat paral·lelament al de la fira de col·lectius.
Aquest cartell però, va tenir un procés de creació molt diferent de l'habitual ja que vaig voler fer partícipe a tota aquella gent que es sentia seva Can Vies.

Utilitzant el recurs dels post-it(s), ja molt explotat en l'àmbit del disseny, no volia aconseguir una imatge nova de cartell sinó un nou procés d'implicació col·lectiva en la creació de la propaganda gràfica.
El sistema que vaig utilitzar consistia a dur a sobre blocs de post-it i quan em trobava algú vinculat al Centre Social li oferia que escrigues o dibuixes tot allò que els suggerís Can Vies. Per tal que els missatges i sentiments abocats als bloc de notes no fossin tendenciosos sinó honestos i reals, mai vaig dir a la gent perquè era aquella nota fins que no ho havien fet...

Dintre d'aquestes característiques, vaig arribar a la reflexió que la importància del cartell no era la imatge i els missatges explícits que hi podien aparèixer sinó el procés que s'havia seguit i que reflectia l'amalgama de diferents visions que han arribat a confluir a Can Vies al llarg dels seus 11 anys d'història. Per això el més important no era el lema, el maldecap de cada any. En un moment de cel·lebració després de guanyar el judici el missatge havia de ser molt més irreverent pel seu sense sentit però alhora realitat qüotidiana. D'aquí va sortir el lema "El que no arregla el preciente, ho arreglen les bridees... i sinó el cordill" per tal de reflectir que sigui com sigui seguirem endavant encara que visquem en situacions de precarietat...

Tot seguit us adjunto les fotografies del muntatge...


Just quan estava enganxant els post-it per crear la composició que fotografiaria pel cartell, em vaig assabentar que acabaven d'empresonar al Franki, que precissament havia dedicat un parell de notes per Can Vies. Per això de forma improvitzada vaig afegir uns missatges més destacats per reclamar-ne la seva llibertat...


I finalment, a correcuita vaig haver de fer un cartell específic per la manifestació en defensa dels espais d'autogestió que es va dur a terme enmig de l'aniversari. Ho vaig intentar lligar amb el mateix recurs dels post-it(s) però que se'n diferenciés de l'altre. Per això vaig canviar el fons, el predomini de color i el format a horitzontal...

cartell 1a Trobada de Col·lectius de Sants 2008

Aquest va ser un cartell molt artesanal ja que gran part de la imatge i la composició la vaig crear al terrat de casa amb uns quants fils i cordills de diferents tipus que representava tota la amalgama de col·lectius que formen part del teixit social i veïnal de Sants. Tot un teixit que es revoluciona imbricant-se els uns amb els altres per tal de "Revolucionar el Barri".

Sovint els cartells més artesanals també són amb els que més gaudeixes al llarg del seu procés de creació perquè els pots fer amb tranquilitat i meditant bé tota la composició. Alliberant-te per unes horetes de la pantalla de l'ordinador i treballant sota el solet al terrat de casa.
Una mostra d'això n'és el "making off" que us adjunto aquí avall...


Aquell dia, quan el Hara i el Quiri encara eren molt petitets i no els havien separat, també s'ho van passar molt bé...



MÉS D'UNA DÈCADA
REVOLUCIONANT EL BARRI!!

Cartell de la Festa Major Alternativa de Sants 2008

La proposta que vaig fer per aquest any no era un cartell típic rectangular, horitzontal o vertical...
Vaig voler fer una cosa que cridés molt l'atenció i que fes especial èmfasi en la campanya "Volem les Festes al Parc".
Per això no es va editar un sol cartell sinó que es van fer cartells-banda per les activitats i la mani-festa-acció (aquesta darrera, molt publicitada a tot arreu, fins i tot als tiquets de begudes, per tal de garantir-ne la màxima assistència i dur a terme l'acció de desobediència col·lectiva amb què van finalitzar les festes.


Donant voltes vaig decidir sortir-me dels límits ortogonals tradicionals del cartell. Calia cridar al màxim l'atenció, generar un objecte en 2d amb recursos humils que decorés la festa major...
Aprofitant-ne aquestes figures clàssiques, quatre talls simples i algún gir; s'ha generat un cartell-objecte (sense cap mena de troquel) que per la seva pròpia personalitat formal destacarà respecte la resta de quadrilàters penjats a les parets.




El resultat va ser molt gratificant i va impregnar les parets de Sants amb cridaneres senyals que manifestaven que aquest any no serien unes festes normals ja que estarien impregnades de la campanya de desobediència col·lectiva i festiva que es va acabar donant.



A part de tot això també es va editar una samarreta de la festa major que seguira la mateixa línia que els cartells i un cartell específic del Cremapicapuja, activitat realitzada conjuntament amb els castellers i els diables de Sants, que agafà una línia independent malgrat estar sota les activitats de la festa major alternativa nòmada.





VOLEM LES FESTES ALTERNATIVES
AL PARC DE L'ESPANYA INDUSTRIAL

Petonets!

Per fi som a internet

Bon dia!
Per fi el Manolín ja té un espai a la xarxa mentre prepara la seva pàgina web. Aquest blog servirà per penjar-hi els dissenys, il·lustracions, graffitis, pancartes... que vagi fent.

Ben aviat s'omplirà de continguts. moltes gràcies a totes per visitar el meu blog!