Els 4 perquès de Can Vies

Aquí teniu aquestes il·lustracions que vaig fer per acompanyar l'exposició que es va fer per difondre perquè s'havia de conservar el centre social Can Vies i, per tant, aturar la demanda de TMB.
Cada una de les il·lustracions feia referència a un dels 4 perquès que s'havien elaborat per fer arribar Can Vies a la gent del barri: Perquè manté la memòria històrica, perquè lluita contra l'especulació, perquè promou la cultura popular i, sobretot, perquè és un centre social autogestionat.
Aquí a sota teniu una foto de l'exposició muntada sobre la seva estructura de fusta.

A part d'aquesta expo també es va fer un especial de Laburxa on a cadascuna de les 4 pàgines es desenvolupava un dels perquès més extensament.

Cassoles contra l'AVE

Aquí teniu els cartellets de les 2 cassolades contra l'AVE que es van dur a terme dies després de l'acció en què 30 persones van aturar les obres del TGV a l'alçada de Santa Eulàlia el juliol de 2007.

Primeres pancartes a esprai

Lligat amb la última entrada publicada, aquí teniu les fotos de les primeres pancartes que vaig fer sobre tela amb esprai (quin gran dia aquell que vam descobrir al Fernando!!!!) el maig del 2007.

Aquesta feia 10 x 3 metros i la de sota 6x4,5m.

Vaig haver de reaprendre a pintar amb esprai ja que la tècnica adaptada a la tela és molt diferent que a la paret.
A la tela no pots tapar res. Cada traç persisteix i per això vaig adquirir un tècnica basada en la superposició de traços generant trames i textures. També cal treballar-la anant de clars a foscos ja que la tela absorbeix el colors clars tornant-los imperceptibles.

3650 dies obrint altres dies

Qui ho diria un any abans quan es rebia la demanda de TMB a 3 dies de l'aniversari que s'arribaria a conquerir la primera xifra doble! (el 10)
Tampoc ens imaginàvem que la feina ben feta atorgaria la victòria judicial que ens permetria arribar als onze!
Ara però n'estem segures que arribarem als 12 i tenim la força de continuar complint més anys...


Aquest cartell el vaig fer a molta distància el març de 2007. Em trobava a Granada per passar-hi una temporadeta, però no em podria perdre l'honor de fer el cartell del 10è aniversari del CSA Can Vies.
Calia que aquest cartell continués la línia de la campanya "Aturem la Demanda, Can Vies és del Barri", però alhora s'havia de desmarcar de la línia de campanya molt més plana i vectorial per transmetre tota la feina feta al llarg dels anys.
Una feina que no hauria estat possible sense l'esforç de centenars de persones que han participat de l'assemblea del centre social o d'algun col·lectiu que s'hi reunia, o bé que hi han viscut.
Per això vaig optar per un cartell treballat sobretot manualment i que transmetés una plasticitat humanitzadora que representés a totes elles.

Primer vaig fer un esboç ràpid per tal que amb la distància la gent pogués entendre la proposta de cartell abans de tirar-la endavant.

El vaig enviar per correu per tal que se'n parlés a l'assemblea però, com passa normalment a les assemblees, la gent no acabava de veure el resultat final per tal de dir que si. Però la seva confiança en mí va decidir que ho tirés endavant.

Aquí teniu el "making-off" ;p del cartell. Una foto del muntatge sobre cartró al terrat de la casa on vivia a Granada.
Vaig utilitzar uns cartrons d'un veí que havia estat enguixant casa seva amb els que havia cobert el terra. Vaig aprofitar la textura i treballabilitat del guix barrejat amb espart que s'hi havia dipositat. Després hi vaig pintar amb acrílics, ceres i llàpisos de color. Utilitzant també una mica de cola blanca per enganxar-hi diferents elements com la bandera.


Aprofitant el tamany d'impressió de 100x70, com faig habitualment, vaig reservar un dels laterals per fer un cartell específic de la marxa de torxes que feia 100x20. A més la convocatoria la vaig ubicar a un lateral per tal de poder-la tallar en el cas de no poder-los encartellar tots abans de la data.


També vàrem fer un cartell específic din-A3 pel concert de Ràbia Positiva ja que aquell havia de ser el dia dels Ràbia on van poder donar-ho tot dalt de l'escenari ja que gravàven un cd+dvd del directe.

I un altre de la xerrada "10 anys d'Ojuupació al barri" que es va dur a terme a la parada del Centre Social de Sants al Firentitats a l'Espanya Industrial (que es feia paral·lelament a la setmana d'aniversari).

I com no, no hi podria faltar el ja tradicional cercatasques que, com cada any esgotava els seus tiquets multiplicant l'assistència de gent.

També s'hi va realitzar el tradicional sopar d'aniversari. Però aquest any no va ser el mateix...
The Demanded Castle es va convertir en el més terrorífic passatge del terror que durant més d'una hora va rebre a tothom que va assitir a sopar engalanat amb gales terrorífiques (o no!... els sosos de sempre). Quin fart de riure i xisclar que ens vam fer...

Un últim apunt, aquell va ser un GRAN ANIVERSARI!
Molta festa, descontrol i alegria que sempre durem a la memòria...
I un càntic que qui l'hagi d'entendre ja l'entendrà amb un somriure posat... ACELGAS MANOJO NO AL DESALOJO!!!

Bolonya guillotina la realitat als campus

Per la mateixa publicació que s'editava des de les universitats en lluita contra Bolonya em van demanar una il·lustració per la portada. Després de donar moltes voltes i de perdre'm molt en imaginaris massa tancats vaig acabar trobant aquesta imatge molt simple però clara del que suposava el procés d'aplicació de Bolonya i de repressió als estudiants que s'hi oposaven.

Des d'aquí vull donar tot el meu suport als estudiants que s'autoorganitzen a les assemblees de facultat i que estan donant tot un exemple d'autogestió a la lluita estudiantil. Fa un any van ser els buseros de TMB qui ens en donàven aquest exemple assambleari, ara li ha tocat l'hora a l'ensenyament i així progressivament... Saben que l'única arma que tenen enfront una lluita horitzontal com aquestes és la repressió i la desinformació. Per això estan preparant el terreny des dels diferents mitjans per tal de poder tallar-ho d'arrel, però em sembla que se'ls hi està girant feina... je je!

També voldria exigir al rector de l'autònoma Lluís Ferrer que faci cas a les demandes de les assemblees d'estudiants i retiri els expedients dels 28 alumnes de la UAB amenaçades de ser expulsades d'1 a 11 anys de les universitats públiques amparant-se en una llei d'ordre públic posada en funcionament en plena dictadura franquista.

Ni un pas enrere, els i les estudiants no són mercaderies...

Qui són les "minories" als campus?

Aquesta setmana gent de la universitat que coneixia el meu treball em van encarregar que fes una gràfica per visibilitzar la desproporció de representació que hi ha a les institucions universitàries fixada per la LOU.
Aquest tema no em venia de nou perquè quan encara estava a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona vaig estar participant de tot el procés d'aplicació de la LOU i de la lluita enfront d'aquesta. Fins i tot vaig ser membre del claustre i vaig tenir més d'un enfrontament discursiu amb el rector enmig d'algun claustre. La universitat és un bon lloc per aprendre a fer política, sobretot per adonar-se'n i refermar-se en la llunyania vers les institucions i la necessitat de treballar la base. Tot i així n'estic molt content d'aquella època i "envejo" el caire que estan adquirint les revoltes estudiantils contra Bolonya. Ara és un bon moment per treballar un moviment estudiantil autogestionari que té tota la seva força a les assemblees, tot un miratge per els estudiants que ens trobàvem perduts a la UPC.

Tornant al tema de la gràfica, cal a dir que l'he elaborat seguint la màxima rigurositat perquè el resultat final no fos tendenciós i manipulador sinó real. Per la fotografia vaig utilitzar un total de 1256 clips, dels quals 1158 corresponien als estudiants, 67 al personal docent i 31 pel Personal d'Administració i Serveis. Per simplificar-ho vaig atorgar el valor de 70 persones per cada clip.
Evidentment no vaig fer la bogeria de comptar-los tots sinó que, sabent quants ni havia a cada paquet vaig comptar clips en el cas de professors i PAS i vaig comptar caixes en el cas dels estudiants.

Crec que en aquesta gràfica es pot veure clarament la desproporció que existeix a nivell de representativitat i la necessitat de revoltar-se dels estudiants per fer sentir la seva veu.

És curiós com amb xifres i tants per cent es pot vanalitzar la realitat, per això calia quantificar-ho amb elements físics.

Solidaritat amb Palestina

El 17 de juny del 2007 la xarxa d'enllaç amb Palestina va organitzar una trobada "graffitera" al parc de les tres xemeneies del Poblesec. La temàtica evidentment era sobre palestina.
Prop de 15 muralistes s'hi van congregar amb una motivació extra, es tractava d'un concurs on el guanyador viatjaria amb una brigada a l'agost a Palestina.
Allà ens vam trobar uns quants coneguts i vam decidir agafar un mur gran i fusionar les nostres propostes presentant-nos com a grup i viatjar-hi tots ("El Manolín-se fuga-con los del Caufec"). Malgrat això a l'hora de prendre la decissió el jurat només assegurava un premi i finalment va guanyar La Fuga, grans mestres del mural de qui sento "enveja" per la gran qualitat del seu treball, i és que ells dediquen la seva vida al graffiti. Allà hi van pintar el Pau, la Pili, la Lian, el Joan, el Jofre, el Turu i una aparició fugaç del jubilat Roc que no va poder ressitir la temptació d'agafar un esprai...

Aquest és el catxo que va guanyar, com podeu veure tenen una qualitat i una pulcritut envejable...

Aquest altre era el catxo del Caufec on també hi podeu veure un treball de gran qualitat amb un estil més de taca i gairebé impressionista.

I aquest va ser el meu que sota el títol de "Transformem les resistències" vaig voler representar la necessitat de saltar el mur de la vergonya que té dividides i tancades a les diferents comunitats palestines. Com veieu el mocador Palestí s'acabava transformant en un dels animals trepadors més resistents que malgrat els hi tallin la cua segueixen endavant i en creen una de nova.
Com veieu, a les tres propostes jugavem amb el mur, per això ens va resultar relativament fàcil fusionar les diferents idees...

Reapropiem-nos de la ciutat

El març del 2007 l'Assemblea de Barri de Sants estava treballant en diferents campanyes a nivell de Barcelona, des de Soles no Podem a les movilitzacions per un habitatge digne passant per la defensa del CSA Can Vies. En aquest context es va decidir fer un grup de 4 cartells que seguíssin una mateixa imatge corporativa que tractés els diferents aspectes però que s'entenguéssin dintre d'un tot i amb un lema comú: "Reapropiem-nos de la ciutat".

A partir d'aquí vaig estar treballant en diferents propostes però finalment vaig a arribar a la que teniu aquí d'alt. Generant una il·lustració única que atravessés els quatre cartells donant-li el sentit d'unitat quan s'encartellaven junts, però alhora podent transmetre cadascun dels missatges per separat. Es va fer una tirada de 1200 cartells dels quals 200 es van deixar sense tallar podent encartellar-ho també com un cartell únic.

Per fer la il·lustració d'aquest cartell vaig partir d'un dibuix fet a esparai a una paret i posteriorment el vaig retocar amb la tableta gràfica.

Absolut Albert!

Després d'una intensa campanya de difusió i busca de suports el 12 de juliol de 2007 arribava el judici a l'Albert.
Calia tornar a cridar l'atenció de tota aquella gent que s'havia interessat pel cas i va ser necessari canviar els colors de la campanya perquè es veiés que es tractava d'una informació nova.


Aquí dalt teniu el cartell que convocava a la concentració de suport davant dels jutjats del penal de Barcelona. En aquest cas es tractava d'un cartell a 2 tintes en el qual vaig experimentar per aconseguir que semblés a 3. Per una banda tenim la tinta blau marí i per una altra el groc mig. Treballant amb les trames entre els 2 colors i per separat aconseguiem una gama de verds, grocs i blaus.
I aquí dalt una de les enganxines que es van repartir per difondre'n la convocatòria.
A més, a tota la campanya se li van sumar al voltant de 50 pancartes de tela de 1.70 per 4 metres fetes en sèrie amb una plantilla de cartró rígid i plegable del mateix tamany que es van espraiar. Aquestes es van penjar sobretot al barri de Sants, però també a altres indrets de la ciutat.

Finalment la feina feta i l'absurditat del cas van fer que la Jutgesa declarés l'Albert inocent dels càrrecs que se l'imputava.

Albert Absolució

Aquesta és la imatge que es va fer per la campanya que va començar al 2006 per reclamar l'Absolució de l'Albert, un fotoperiodista del barri de Sants que va ser detingut per la Brigada Provincial d'Informació número 6 de la Policia Nacional el 19 de maig de 2005.
El motiu de la detenció va ser una octaveta amb una emprempta digital de l'Albert. Aquesta octaveta era una dels milers d'octavetes que el 24 de febrer del 2004 es van repartir a una acció pública contra Integral de Aparcamientos S.A., una constructora que havia enviat matons per fer mobbing als ocupants d'una casa al carrer Masnou 16 del barri de Sants. Aquell dia l'Albert hi va acudir a cobrir la notícia per la publicació mensual La Burxa, una publicació que des de fa 10 anys distribueix 5.000 exemplars a diferents establiments del barri de Sants.

A dalt teniu la imatge base que va servir de logotip i que es va aplicar a samarretes i banderoles.
Aquí baix hi podreu trobar més informació en un plafó informatiu que es va plottejar a tamany Din-A0 i que es va penjar a diferents cantonades del barri.Seguint aquesta imatge corporativa de campanya es van editar diferents materials com octavetes, cartells o enganxines per difondre el cas...

What you want? baby... I got

I aquí la darrera samarreta que he fet per Laciutatinvisible on fem homenatge a la gran diva del soul Aretha Franklin. Si us agrada la podreu al carrer Riego 35 del barri de Sants. Per a més info visiteu http://laciutatinvisible.org

Tomaquetomaquetomatá!

Aquest és un regal que li vaig fer a la Laura el juny del 2005. Feia molt de temps que volia un "cajón flamenco" i a través d'un amic que en fabricava li vaig aconseguir aquest i el vaig decorar una miqueta... La laura és una amant dels ulls i les mirades. L'ull és un dels seus recursos més utilitzats quan fa esboços divagants en els seus apunts o on sigui... per això li vaig donar molta importància a aquesta mirada.

Per cert, Laura, d'això ja fa més de 3 anys i encara em deus una actuació en directe...

Regala Directa

Aquesta va ser la primera feineta que em van encarregar pel Setmanari Directa ara fa un any per fer una promoció de nous subscriptors. Aquesta targeta servia com a "val" per una subscripció a la Directa durant un any. La gràcia d'aquest disseny va ser el fer la indiana del paper de regal. Si mai ho volen ja tenen un disseny fet per estampar kilòmetres de paper de regal... jeje!

Si voleu més info sobre el setmanari podeu clicar sobre el títol de l'entrada i us enllaçarà amb la pàgina web.

La meva habitació

Aquesta és una imatge del setembre del 2007 a la meva habitació. Avui encara conservo aquest mural, però em sembla que aviat el canviaré perquè en començo a estar una mica cansat...

11 setembre 2007

Aquest és un cartellet que vaig fer per l'Ajuntament de Barberà del Vallès quan treballava a Creacions Gràfiques Canigó, on vaig començar a desenvolupar de forma no militant feines remunerades. Evidentment el que cobrava no s'adequava al volum i qualitat de treball desenvolupat i per això després d'un any vaig marxar perquè ja no em compensava. Amb un sou molt baix de maquetador vaig acabar assumint tasques i responsabilitat de dissenyador gràfic. Tot i així va ser una època d'aprenentatge i de xoc amb la realitat editorial. Trobo molt recomanable per qualsevol dissenyador/a gràfic treballar a una imprempta i acabar aprenent com funciona i quin argot professional s'utilitza. Igual que crec que qualsevol arquitecte hauria de treballar a l'obra de paleta per ser conscient de l'esforç que suposa i conèixer per la pràctica les diferents tècniques constructives que després projectarà. Malgrat això a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura t'hi trobes amb molta gent que porta el tubo dels plànols penjant a tot arreu per demostrar que són algú important, els grans arquitectes del futur... quanta humiltat hi faltava entre aquella gent.

Sants estil!

"No duc pantaques amples però porto Sants Estil!"
Això cantava el Rodrigo dels Pirat's en una cançó. Jo si que els porto amples. O com diria ma mare... "con los güevos colgando".
Aquesta va ser una època en què sortia de la dissolució del col·lectiu d'Edicions Gràfiques Autogestionades Alosa (del qual ja n'hem parlat en aquest bloc) i iniciava el meu camí "en solitari". Abans de començar a signar com a Manolín, i acceptar definitivament el pseudònim que per herència familiar la gent del barri m'havia assignat, vaig estar utilitzant el nom de Santsestil. Aquest cartellet d'aquí a dalt va ser d'una promoció de targetes i cartellets que vaig repartir l'Abril del 2005 per diferents botigues del barri per tal de trobar feinetes. La web mai va acabar de tirar endavant per falta de temps. Ha sigut un aspecte que sempre s'ha anat demorant fins a la creació d'aquest bloc. El telèfon en canvi si esteu interessades en alguna feineta encara és en actiu.

Ques es mengin els totxos amb patates!

Aquesta és una il·lustració que he fet pel setmanari Directa número 117 (26 de novembre de 2008). L'article tracta sobre la darrera zona rural que li queda a l'Hospitalet on, malgrat la crisi, hi volen projectar torres d'oficines, un hotel un concessionari de BMW i un edifici sense definir. Amb aquesta acció augmentaran la densitat de la població (greu problema actualment a l'Hospitalet) i privaran a la població d'una de les poques vàlvules d'escap i de contacte amb el camp que els hi queda prop de casa. Al final no quedarà cap zona agrícola i els totxos se'ls hauran de menjar amb patates importades d'altres països (amb tot el que comporta). Però millor que us llegiu l'article que us adjunto tot seguit:

La febre del totxo no deixa L’H
Sembla ser que les agressions al territori són immunes a la crisi, especialment a L’Hospitalet. La ciutadania hospitalenca pensava que ja no quedava més espai on edificar després de la pèrdua de terrenys públics amb el projecte Porta Nord de L’H, on es va perdre l’oportunitat d’esponjar els barris densament poblats de Pubilla Casas i la Florida; o també després de la transformació de la Gran Via des de la Plaça d’Ildefons Cerdà fins a la plaça Europa. Anàvem molt equivocats...
La 2a fase de transformació de la Gran Via comença a veure la llum en forma d’avantprojecte d’ordenació presentat per l’ADU (Agencia de Desenvolupament Urbà de L’Hospitalet) el passat mes d’octubre. En aquest avantprojecte es proposa la transformació de la zona de la Marina, ubicada al nus del Llobregat, entre l’Hospital de Bellvitge i el Prat de Ll. Aquest espai aproximadament té 46 hectàrees i és zona agrícola (no urbanitzable); actualment hi ha una central de FECSA-ENDESA i es troben les masies de Cal Ferrer, Cal Trabal i Cal Masover Nou.
La proposta de l’ADU consisteix en crear el Parc de la Marina, ocupant menys de la meitat de la zona i, amb la resta, modificar l’ús del sòl i edificar 8 torres d’oficines de 14 plantes, un hotel, un concessionari de BMW i un edifici de 5 plantes encara sense definir. No és perdrà sòl no urbanitzable perquè es fa un intercanvi d’usos de sòl amb el Prat de Llobregat; aquest intercanvia sòl urbanitzable per sòl no urbanitzable que el situarà en un altre lloc dins del seu territori.
La conseqüència evident per la ciutadania de L’Hospitalet és la pèrdua de terreny agrícola i l’augment de la densitat de la ciutat, cosa que ja pensàvem impossible de superar. Així que a la filera d’edificis del barri de Bellvitge es prolongarà una mica més, fent cada cop més difusos els límits amb la ciutat veïna.
Justament al costat El Prat de Llobregat té previst desenvolupar l’Eixample Nord (180 hectàrees), una transformació urbanística que inclou l'execució de grans infraestructures com el soterrament de la Gran Via, la prolongació de les línies de metro, la línia de ferrocarril del TAV i la seva futura estació intermodal. Es preveuen 2.400 habitatges i hi haurà activitat terciària, comercial i hotelera.
Veiem doncs, com de mica en mica es va perdent el model característic de ciutat europea, una ciutat compacta, amb uns centres i uns límits marcats i mínimament sostenible. És més, es va agafant allò pitjor dels tots dos models de ciutat, el compacte i el difús. Del primer model s’assumeix l’augment de la densitat de la població fet que, val a dir, fa més rentable qualsevol equipament o servei públic però, arribat a l’extrem no hi ha servei que no es saturi.
Respecte al model de ciutat difusa, s’assumeix la ciutat sense límits, una prolongació interminable d’edificis molt insostenible ja que, per exemple, la xarxa de transport públic és ineficient i dubto molt que les noves connexions projectades siguin eficients, sobretot perquè es van planificar a partir de la població actual i no de la futura. Estem eixamplant els límits de la nostra ciutat al mateix temps que augmentem irracionalment la densitat de les nostres poblacions.
Tot això sacrificant l’última zona agrícola de L’Hospitalet, una ciutat que en un moment determinat arribava fins al mar però que va anar cedint terreny. Una ciutat incapaç de vertebrar-se en sí mateixa ni de veure’s a sí mateixa. D’aquí la incomunicació entre els diferents barris que la composen, la incapacitat de crear connexions on el veïnat pugui caminar o anar en bicicleta des d’un barri a un altre (feu la prova intentant anar caminant o en bicicleta des del barri de Pubilla Cases fins al Centre).
Veure en un plànol un espai en blanc i pensar què es pot ficar allà que sigui rentable és, més o menys senzill. La dificultat es troba en anar més enllà, en veure la ciutat com un conjunt i determinar juntament amb la ciutadania quin és el tipus de ciutat que volem.
Fem memòria i recordem que quan es va plantejar la 1a fase de transformació de la Gran Via el projecte es va justificar tot senyalant que els beneficis anirien cap als barris més desfavorits de la ciutat. Actualment veiem com no hi ha cap tipus d’intervenció pública que paralitzi el procés de deteriorament en que es veuen immersos aquests barris (La Florida o Pubilla Casas són exemples evidents), tot i que fins i tot estant reben les ajudes del Programa de Barris de la Generalitat.
Així doncs, aquesta nova operació urbanística amb la qual perdem l’última zona agrícola, no es pot vendre a la ciutadania com es va justificar l’anterior. Si no són innovadors alhora de proposar transformacions urbanístiques a la ciutat, ho hauran de ser ara per justificar una operació que no té cap ni peus.

10 anys revolucionant el barri

Aquí teniu el llibre dels 10 anys de l'ABS. Si cliqueu al títol de l'entrada anireu directament a la versió en pdf que us podreu descarregar...

Aquest llibre es va dur a terme gràcies a la participació de molta gent dels espais i col·lectius que formen part de l'Assemblea de Barri de Sants i que conformen L'altre mapa de Sants. L'elaboració i edició va ser llarga i feixuga, però finalment al juliol del 2008 sortia a la llum.

Gràcies a totes per haver fet possible aquest paraigües que aixopluga tota una àmplia varietat de moviments socials del barri...

La repressió mai ens tallarà les ales

Aquest és el cartell de la manifestació antirrepressiva que es va dur a terme al centre de Barcelona el 17 de Juny del 2007 sota el lema "La repressió mai ens tallarà les ales" i "per la llibertat de manifestació i expressió". Aquesta manifestació unitària sorgia després que els mossos rodegessin en repetides ocassions diferents manifestacions dels moviments socials barcelonins. Es partia de la darrera manifestació encerclada un mes abans i que havia sigut polèmica per l'aparició dels coneguts Kubotans i pel fort assetjament als manifestants.I aquí teniu el cartell del Volum II. Repetint lema, el 29 de setembre de 2007 es tornava a fer una manifestació contra la repressió. Aquest cop anava en referència a l'anterior edició 2 mesos abans que havia acabat amb la manifestació bloquejada i segrestada a l'entrada de les Rambles a Plaça Catalunya. A la primera edició havien detingut a un noi del Prat i requisat les banderes de la CNT. Actualment 2 militants de la CNT han hagut d'ingressar 5 dies a la Model per no voler pagar una pena-multa de 50euros. Ara mateix en Pablo ja és lliure, però en Martín (també en ordre i captura pel mateix fet) és a dins després de ser detingut en una concentració de suport al Pablo davant la presó.

Més avall teniu una exposició sobre els fets ocorreguts a la primera edició i que es va poder veure durant l'acte previ del Volum II a plaça universitat.



I recordeu, mentre tinguem imaginació, siguem originals i conseqüents... La repressió mai ens tallarà les ales!