Dissenys Manolín: El mural de la xurreria

Aquest mural es va fer el 2 d'Abril del 2005 a plaça de Sants enmig d'unes jornades contra la repressió. Va ser preparat en vàries assemblees prèvies per tal de trobar una composició o cada peça lligués amb la resta. Hi van pintar la Pili, el Pau, el Joan i jo. Es tractava d'una paret massa gran per acabar en un dia sent només 4 persones. Per això va quedar inacabat, ja que no vam poder coordinar les agendes i després la deixadesa ens va fer oblidar-nos.
El tema ja el podeu veure "Enderroquem les presons de les nostres vides. Sembrem la llavor de la resistència": La idea era un nadó marcat i controlat des del seu naixament que plora per tota la merda de món que s'haurà de menjar. Dins de les llàgrimes havien de sortir diferents imatges de repressió política, cultural, moral sexual... però aquests plors regaven les llavors resistents que feien créixer l'arbre de la solidaritat.

Any i mig més tard ja no teniem ganes d'acabar-lo i vam decidir canviar-lo. En el marc d'unes jornades en suport al CSA Can Vies a plaça de Sants el 24 de Novembre de 2007 van pintar la Pili, el Pau, la Lian, el Joan, el Roc, el Repo i jo.Aquest cop erem més gent i el vam poder acabar.

Aquí teniu les fotos del procés. Com podeu veure, aquest cop haviem preparat una composició cromàtica que s'adaptava a la silueta de Can Vies que ja estavem popularitzant amb la campanya "Aturem la demanda, Can Vies és del Barri".

El dia abans vam anar amb escales i extensors de rodet per pintar la base amb plàstica definint ja la silueta utilitzant un esboç on es superposava amb el mural antic per poder tenir punts de referència.
Quan ja estavem acabant de pintar els nouvinguts (que no benvinguts) mossos van fer el seu debut estelar.

Van multar a 6 persones amparant-se amb l'ordenança cínica amb una multa que en total ascendia a 7.050euros i sota l'amenaça que si ens tornaven a veure la causa aniria per la via penal...

Evidentment vam fer oïdes sordes i al dia següent ja estavem pintant i repartint octavetes i cartells denunciant la multa.
L'acollida de la gent que passava va ser molt gran i vam aconseguir un miler de signatures i comentaris molt gratificants de veïnes de diferents edats que ens donvaven suport.

Dos dies després feiem una manifestació des del mural de plaça de Sants fins el districte per demanar-ne posicionament institucional i que retiressin les multes.

Van fer cas omís a les nostres demandes i no es van voler ni reunir.

L'endemà una portada al diari El punt denunciant-ho va fer saltar la notícia a altres mitjans. El districte davant la pressió dels periodistes i d'una reunió forçada per nosaltres (que ens vam presentar per sorpresa al despatx del gerent juntament amb membres de l'Associació de Veïns i la portada). Evidentment ja l'havien vist. Rabiaven... però la resposta va ser que ells no hi podien fer res. No els interessava davant d'uns mitjans ansiosos de contradiccions institucionals vers la polèmica Ordenança de Civisme.

Sembla ser que al final si que podien fer alguna cosa, perquè mai va arribar cap multa.
Vaia tela!!!

Aquest és un exemple de com si t'organitzes aconsegueixes escletxes en les seves lleis que les acabin enderrocant.

Ànims a tothom que ha patit l'acòs policial per pintar al carrer.
No us deixeu arronsar...