

Després vaig fer el de la meva habita. Una balladora flamenca que em va acompanyar al llarg de moltes nits... Era molt xulo quan apagava la llum per anar a dormir perquè els brillos de la figura estaven vernissats amb pintura fotoluminiscent, al igual que la làmpara de paper del sostre, i aguantava prop de vint minuts fins que desapareixien a la foscor. Com es pot veure, el sostre estava tapat amb una tela a topos per evitar que caigués graveta. Això ho vaig aprofitar per fusionar-lo amb la paret representant una espècie de teló que s'esvaïa per davant de la figura. És un dels murals que he fet que més carinyu li tinc. Aquest és del Setembre de 2004.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada