Absolut Albert!

Després d'una intensa campanya de difusió i busca de suports el 12 de juliol de 2007 arribava el judici a l'Albert.
Calia tornar a cridar l'atenció de tota aquella gent que s'havia interessat pel cas i va ser necessari canviar els colors de la campanya perquè es veiés que es tractava d'una informació nova.


Aquí dalt teniu el cartell que convocava a la concentració de suport davant dels jutjats del penal de Barcelona. En aquest cas es tractava d'un cartell a 2 tintes en el qual vaig experimentar per aconseguir que semblés a 3. Per una banda tenim la tinta blau marí i per una altra el groc mig. Treballant amb les trames entre els 2 colors i per separat aconseguiem una gama de verds, grocs i blaus.
I aquí dalt una de les enganxines que es van repartir per difondre'n la convocatòria.
A més, a tota la campanya se li van sumar al voltant de 50 pancartes de tela de 1.70 per 4 metres fetes en sèrie amb una plantilla de cartró rígid i plegable del mateix tamany que es van espraiar. Aquestes es van penjar sobretot al barri de Sants, però també a altres indrets de la ciutat.

Finalment la feina feta i l'absurditat del cas van fer que la Jutgesa declarés l'Albert inocent dels càrrecs que se l'imputava.

Albert Absolució

Aquesta és la imatge que es va fer per la campanya que va començar al 2006 per reclamar l'Absolució de l'Albert, un fotoperiodista del barri de Sants que va ser detingut per la Brigada Provincial d'Informació número 6 de la Policia Nacional el 19 de maig de 2005.
El motiu de la detenció va ser una octaveta amb una emprempta digital de l'Albert. Aquesta octaveta era una dels milers d'octavetes que el 24 de febrer del 2004 es van repartir a una acció pública contra Integral de Aparcamientos S.A., una constructora que havia enviat matons per fer mobbing als ocupants d'una casa al carrer Masnou 16 del barri de Sants. Aquell dia l'Albert hi va acudir a cobrir la notícia per la publicació mensual La Burxa, una publicació que des de fa 10 anys distribueix 5.000 exemplars a diferents establiments del barri de Sants.

A dalt teniu la imatge base que va servir de logotip i que es va aplicar a samarretes i banderoles.
Aquí baix hi podreu trobar més informació en un plafó informatiu que es va plottejar a tamany Din-A0 i que es va penjar a diferents cantonades del barri.Seguint aquesta imatge corporativa de campanya es van editar diferents materials com octavetes, cartells o enganxines per difondre el cas...

What you want? baby... I got

I aquí la darrera samarreta que he fet per Laciutatinvisible on fem homenatge a la gran diva del soul Aretha Franklin. Si us agrada la podreu al carrer Riego 35 del barri de Sants. Per a més info visiteu http://laciutatinvisible.org

Tomaquetomaquetomatá!

Aquest és un regal que li vaig fer a la Laura el juny del 2005. Feia molt de temps que volia un "cajón flamenco" i a través d'un amic que en fabricava li vaig aconseguir aquest i el vaig decorar una miqueta... La laura és una amant dels ulls i les mirades. L'ull és un dels seus recursos més utilitzats quan fa esboços divagants en els seus apunts o on sigui... per això li vaig donar molta importància a aquesta mirada.

Per cert, Laura, d'això ja fa més de 3 anys i encara em deus una actuació en directe...

Regala Directa

Aquesta va ser la primera feineta que em van encarregar pel Setmanari Directa ara fa un any per fer una promoció de nous subscriptors. Aquesta targeta servia com a "val" per una subscripció a la Directa durant un any. La gràcia d'aquest disseny va ser el fer la indiana del paper de regal. Si mai ho volen ja tenen un disseny fet per estampar kilòmetres de paper de regal... jeje!

Si voleu més info sobre el setmanari podeu clicar sobre el títol de l'entrada i us enllaçarà amb la pàgina web.

La meva habitació

Aquesta és una imatge del setembre del 2007 a la meva habitació. Avui encara conservo aquest mural, però em sembla que aviat el canviaré perquè en començo a estar una mica cansat...

11 setembre 2007

Aquest és un cartellet que vaig fer per l'Ajuntament de Barberà del Vallès quan treballava a Creacions Gràfiques Canigó, on vaig començar a desenvolupar de forma no militant feines remunerades. Evidentment el que cobrava no s'adequava al volum i qualitat de treball desenvolupat i per això després d'un any vaig marxar perquè ja no em compensava. Amb un sou molt baix de maquetador vaig acabar assumint tasques i responsabilitat de dissenyador gràfic. Tot i així va ser una època d'aprenentatge i de xoc amb la realitat editorial. Trobo molt recomanable per qualsevol dissenyador/a gràfic treballar a una imprempta i acabar aprenent com funciona i quin argot professional s'utilitza. Igual que crec que qualsevol arquitecte hauria de treballar a l'obra de paleta per ser conscient de l'esforç que suposa i conèixer per la pràctica les diferents tècniques constructives que després projectarà. Malgrat això a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura t'hi trobes amb molta gent que porta el tubo dels plànols penjant a tot arreu per demostrar que són algú important, els grans arquitectes del futur... quanta humiltat hi faltava entre aquella gent.

Sants estil!

"No duc pantaques amples però porto Sants Estil!"
Això cantava el Rodrigo dels Pirat's en una cançó. Jo si que els porto amples. O com diria ma mare... "con los güevos colgando".
Aquesta va ser una època en què sortia de la dissolució del col·lectiu d'Edicions Gràfiques Autogestionades Alosa (del qual ja n'hem parlat en aquest bloc) i iniciava el meu camí "en solitari". Abans de començar a signar com a Manolín, i acceptar definitivament el pseudònim que per herència familiar la gent del barri m'havia assignat, vaig estar utilitzant el nom de Santsestil. Aquest cartellet d'aquí a dalt va ser d'una promoció de targetes i cartellets que vaig repartir l'Abril del 2005 per diferents botigues del barri per tal de trobar feinetes. La web mai va acabar de tirar endavant per falta de temps. Ha sigut un aspecte que sempre s'ha anat demorant fins a la creació d'aquest bloc. El telèfon en canvi si esteu interessades en alguna feineta encara és en actiu.

Ques es mengin els totxos amb patates!

Aquesta és una il·lustració que he fet pel setmanari Directa número 117 (26 de novembre de 2008). L'article tracta sobre la darrera zona rural que li queda a l'Hospitalet on, malgrat la crisi, hi volen projectar torres d'oficines, un hotel un concessionari de BMW i un edifici sense definir. Amb aquesta acció augmentaran la densitat de la població (greu problema actualment a l'Hospitalet) i privaran a la població d'una de les poques vàlvules d'escap i de contacte amb el camp que els hi queda prop de casa. Al final no quedarà cap zona agrícola i els totxos se'ls hauran de menjar amb patates importades d'altres països (amb tot el que comporta). Però millor que us llegiu l'article que us adjunto tot seguit:

La febre del totxo no deixa L’H
Sembla ser que les agressions al territori són immunes a la crisi, especialment a L’Hospitalet. La ciutadania hospitalenca pensava que ja no quedava més espai on edificar després de la pèrdua de terrenys públics amb el projecte Porta Nord de L’H, on es va perdre l’oportunitat d’esponjar els barris densament poblats de Pubilla Casas i la Florida; o també després de la transformació de la Gran Via des de la Plaça d’Ildefons Cerdà fins a la plaça Europa. Anàvem molt equivocats...
La 2a fase de transformació de la Gran Via comença a veure la llum en forma d’avantprojecte d’ordenació presentat per l’ADU (Agencia de Desenvolupament Urbà de L’Hospitalet) el passat mes d’octubre. En aquest avantprojecte es proposa la transformació de la zona de la Marina, ubicada al nus del Llobregat, entre l’Hospital de Bellvitge i el Prat de Ll. Aquest espai aproximadament té 46 hectàrees i és zona agrícola (no urbanitzable); actualment hi ha una central de FECSA-ENDESA i es troben les masies de Cal Ferrer, Cal Trabal i Cal Masover Nou.
La proposta de l’ADU consisteix en crear el Parc de la Marina, ocupant menys de la meitat de la zona i, amb la resta, modificar l’ús del sòl i edificar 8 torres d’oficines de 14 plantes, un hotel, un concessionari de BMW i un edifici de 5 plantes encara sense definir. No és perdrà sòl no urbanitzable perquè es fa un intercanvi d’usos de sòl amb el Prat de Llobregat; aquest intercanvia sòl urbanitzable per sòl no urbanitzable que el situarà en un altre lloc dins del seu territori.
La conseqüència evident per la ciutadania de L’Hospitalet és la pèrdua de terreny agrícola i l’augment de la densitat de la ciutat, cosa que ja pensàvem impossible de superar. Així que a la filera d’edificis del barri de Bellvitge es prolongarà una mica més, fent cada cop més difusos els límits amb la ciutat veïna.
Justament al costat El Prat de Llobregat té previst desenvolupar l’Eixample Nord (180 hectàrees), una transformació urbanística que inclou l'execució de grans infraestructures com el soterrament de la Gran Via, la prolongació de les línies de metro, la línia de ferrocarril del TAV i la seva futura estació intermodal. Es preveuen 2.400 habitatges i hi haurà activitat terciària, comercial i hotelera.
Veiem doncs, com de mica en mica es va perdent el model característic de ciutat europea, una ciutat compacta, amb uns centres i uns límits marcats i mínimament sostenible. És més, es va agafant allò pitjor dels tots dos models de ciutat, el compacte i el difús. Del primer model s’assumeix l’augment de la densitat de la població fet que, val a dir, fa més rentable qualsevol equipament o servei públic però, arribat a l’extrem no hi ha servei que no es saturi.
Respecte al model de ciutat difusa, s’assumeix la ciutat sense límits, una prolongació interminable d’edificis molt insostenible ja que, per exemple, la xarxa de transport públic és ineficient i dubto molt que les noves connexions projectades siguin eficients, sobretot perquè es van planificar a partir de la població actual i no de la futura. Estem eixamplant els límits de la nostra ciutat al mateix temps que augmentem irracionalment la densitat de les nostres poblacions.
Tot això sacrificant l’última zona agrícola de L’Hospitalet, una ciutat que en un moment determinat arribava fins al mar però que va anar cedint terreny. Una ciutat incapaç de vertebrar-se en sí mateixa ni de veure’s a sí mateixa. D’aquí la incomunicació entre els diferents barris que la composen, la incapacitat de crear connexions on el veïnat pugui caminar o anar en bicicleta des d’un barri a un altre (feu la prova intentant anar caminant o en bicicleta des del barri de Pubilla Cases fins al Centre).
Veure en un plànol un espai en blanc i pensar què es pot ficar allà que sigui rentable és, més o menys senzill. La dificultat es troba en anar més enllà, en veure la ciutat com un conjunt i determinar juntament amb la ciutadania quin és el tipus de ciutat que volem.
Fem memòria i recordem que quan es va plantejar la 1a fase de transformació de la Gran Via el projecte es va justificar tot senyalant que els beneficis anirien cap als barris més desfavorits de la ciutat. Actualment veiem com no hi ha cap tipus d’intervenció pública que paralitzi el procés de deteriorament en que es veuen immersos aquests barris (La Florida o Pubilla Casas són exemples evidents), tot i que fins i tot estant reben les ajudes del Programa de Barris de la Generalitat.
Així doncs, aquesta nova operació urbanística amb la qual perdem l’última zona agrícola, no es pot vendre a la ciutadania com es va justificar l’anterior. Si no són innovadors alhora de proposar transformacions urbanístiques a la ciutat, ho hauran de ser ara per justificar una operació que no té cap ni peus.

10 anys revolucionant el barri

Aquí teniu el llibre dels 10 anys de l'ABS. Si cliqueu al títol de l'entrada anireu directament a la versió en pdf que us podreu descarregar...

Aquest llibre es va dur a terme gràcies a la participació de molta gent dels espais i col·lectius que formen part de l'Assemblea de Barri de Sants i que conformen L'altre mapa de Sants. L'elaboració i edició va ser llarga i feixuga, però finalment al juliol del 2008 sortia a la llum.

Gràcies a totes per haver fet possible aquest paraigües que aixopluga tota una àmplia varietat de moviments socials del barri...

La repressió mai ens tallarà les ales

Aquest és el cartell de la manifestació antirrepressiva que es va dur a terme al centre de Barcelona el 17 de Juny del 2007 sota el lema "La repressió mai ens tallarà les ales" i "per la llibertat de manifestació i expressió". Aquesta manifestació unitària sorgia després que els mossos rodegessin en repetides ocassions diferents manifestacions dels moviments socials barcelonins. Es partia de la darrera manifestació encerclada un mes abans i que havia sigut polèmica per l'aparició dels coneguts Kubotans i pel fort assetjament als manifestants.I aquí teniu el cartell del Volum II. Repetint lema, el 29 de setembre de 2007 es tornava a fer una manifestació contra la repressió. Aquest cop anava en referència a l'anterior edició 2 mesos abans que havia acabat amb la manifestació bloquejada i segrestada a l'entrada de les Rambles a Plaça Catalunya. A la primera edició havien detingut a un noi del Prat i requisat les banderes de la CNT. Actualment 2 militants de la CNT han hagut d'ingressar 5 dies a la Model per no voler pagar una pena-multa de 50euros. Ara mateix en Pablo ja és lliure, però en Martín (també en ordre i captura pel mateix fet) és a dins després de ser detingut en una concentració de suport al Pablo davant la presó.

Més avall teniu una exposició sobre els fets ocorreguts a la primera edició i que es va poder veure durant l'acte previ del Volum II a plaça universitat.



I recordeu, mentre tinguem imaginació, siguem originals i conseqüents... La repressió mai ens tallarà les ales!

El mural de la xurreria

Aquest mural es va fer el 2 d'Abril del 2005 a plaça de Sants enmig d'unes jornades contra la repressió. Va ser preparat en vàries assemblees prèvies per tal de trobar una composició o cada peça lligués amb la resta. Hi van pintar la Pili, el Pau, el Joan i jo. Es tractava d'una paret massa gran per acabar en un dia sent només 4 persones. Per això va quedar inacabat, ja que no vam poder coordinar les agendes i després la deixadesa ens va fer oblidar-nos.
El tema ja el podeu veure "Enderroquem les presons de les nostres vides. Sembrem la llavor de la resistència": La idea era un nadó marcat i controlat des del seu naixament que plora per tota la merda de món que s'haurà de menjar. Dins de les llàgrimes havien de sortir diferents imatges de repressió política, cultural, moral sexual... però aquests plors regaven les llavors resistents que feien créixer l'arbre de la solidaritat.

Any i mig més tard ja no teniem ganes d'acabar-lo i vam decidir canviar-lo. En el marc d'unes jornades en suport al CSA Can Vies a plaça de Sants el 24 de Novembre de 2007 van pintar la Pili, el Pau, la Lian, el Joan, el Roc, el Repo i jo.Aquest cop erem més gent i el vam poder acabar.

Aquí teniu les fotos del procés. Com podeu veure, aquest cop haviem preparat una composició cromàtica que s'adaptava a la silueta de Can Vies que ja estavem popularitzant amb la campanya "Aturem la demanda, Can Vies és del Barri".

El dia abans vam anar amb escales i extensors de rodet per pintar la base amb plàstica definint ja la silueta utilitzant un esboç on es superposava amb el mural antic per poder tenir punts de referència.
Quan ja estavem acabant de pintar els nouvinguts (que no benvinguts) mossos van fer el seu debut estelar.

Van multar a 6 persones amparant-se amb l'ordenança cínica amb una multa que en total ascendia a 7.050euros i sota l'amenaça que si ens tornaven a veure la causa aniria per la via penal...

Evidentment vam fer oïdes sordes i al dia següent ja estavem pintant i repartint octavetes i cartells denunciant la multa.
L'acollida de la gent que passava va ser molt gran i vam aconseguir un miler de signatures i comentaris molt gratificants de veïnes de diferents edats que ens donvaven suport.

Dos dies després feiem una manifestació des del mural de plaça de Sants fins el districte per demanar-ne posicionament institucional i que retiressin les multes.

Van fer cas omís a les nostres demandes i no es van voler ni reunir.

L'endemà una portada al diari El punt denunciant-ho va fer saltar la notícia a altres mitjans. El districte davant la pressió dels periodistes i d'una reunió forçada per nosaltres (que ens vam presentar per sorpresa al despatx del gerent juntament amb membres de l'Associació de Veïns i la portada). Evidentment ja l'havien vist. Rabiaven... però la resposta va ser que ells no hi podien fer res. No els interessava davant d'uns mitjans ansiosos de contradiccions institucionals vers la polèmica Ordenança de Civisme.


Sembla ser que al final si que podien fer alguna cosa, perquè mai va arribar cap multa.
Vaia tela!!!








Aquest és un exemple de com si t'organitzes aconsegueixes escletxes en les seves lleis que les acabin enderrocant.

Ànims a tothom que ha patit l'acòs policial per pintar al carrer.
No us deixeu arronsar...


I planteu cara a l'Ordenança Cínica!!!

Salta't la crisi!

Aquest és el darrer mural que he fet. El vaig fer ahir 22 de novembre de 2008 a la plaça Revolució. Em van cridar per pintar a unes jornades per l'okupació que havia preparat l'Assemblea de Joves de Gràcia. El tema era lliure però, evidentment, relacionat amb el tema de les jornades. Per això després de donar voltes i buscar quatre recursos ràpidament vaig trobar aquesta idea: "SALTA'T la crisi, no paguis LA HIPOTECA. Okupa a casa teva". La resta la vaig improvitzar sobre la marxa partint d'uns quants pots que ja tenia a casa. Cal agraïr la bona companyia, el dinar (crema de carbassa + mandonguilles amb sípia), el vinatxu peleón i, sobretot, al rom cremat que va ajudar a passar el fred. La pega va ser la de sempre quan pintes en aquesta època de l'any: la prematura posta del sol. Per això el vaig acabar sense veure-hi gaire a causa de la llum del fanal i el relleu de la persiana. Llàstima... espai espai espai espai espai espai espaiPer cert, des d'ahir que hi vaig apuntar el bloc he notat una crescuda en el número de visites.

Pirates Tòxics

Aquest és un regalet que els hi vaig fer a la gent del CSO Tòxics de Korneyá pel seu 1er aniversari al Novembre de 2005 i que van utilitzar com a invitació. Espero que encara el guardin per alguna banda i que no quedés atrapat sota les runes de l'especulació. Una abraçada molt forta als pirates tòxics del baix.

Pirates Tòxics

Can Manolo

Això si que és una autèntica relíquia. Tant que no ho sabria datar. És una caricatura que vaig fer dels meus pares per introduir a les llistes de preu del bar que tenien. De fet m'agradaria recuperar aquelles llistes però crec que serà pràcticament impossible. Van ser unes de les primeres feinetes de disseny amb caràcter "professional". Si Can Manolo va tancar al gener del 2001, jo calculo que aquesta imatge és del 1996 aproximadament, per la forma com signava i perquè vaig canviar els preus de la carta unes 4 o 5 vegades (sempre coincidint amb l'entrada del nou any). Tot i així no sóc capaç d'assegurar-ho... Aquest també pretén ser un homenatge a tots aquells manoleros i manoleres que van omplir dia a dia la barra i les taules d'aquell bar casolà i que molts encara recorden amb nostalgia. Oblideu-vos bars com aquest ja no existeixen o estan en perill d'extinció (com a mínim a Sants).

Versionant Man Ray

Aquest és un exercici de fotografia que vaig fer a l'escola massana el març del 2006. El treball consistia a buscar una fotografia que ens agradés d'un fotògraf conegut i reproduir-la. Vaig triar aquest imatge que molts ja en deveu conèixer l'original de Man Ray. Tota una apologia a les corbes femenines a la qual m'hi va ajudar la Jut com a model.

Treu les punxes!!!

Aquí teniu el logotip de Can Punxes. Una vivenda okupada el 28 de gener de 2006 al Carrer Vallespir 61 a Sants. A sota hi podreu veure el cartell del cercavila antiespeculatiu que va servir per obrir la porta sota una forta pluja... Es tractava de la reokupació del que abans havia sigut Puercoespín. Per això es va agafar un eriçó com a imatge per tal de lligar-ho amb la casa anterior.I la bandereta ben llampant que es veia des de lluny. A Can Punxes es va decidir tenir un color corporatiu que anava des del rosa xiclet al magenta.





El 18 de febrer de 2006 es va fer la primera festeta a Can Vies amb passi de video per autogestionar el projecte: una casa molt gran amb molt de curro per fer... i aquí teniu el cartellet.












Entre el 7 i 9 d'Abril del 2006 es va pintar el menjador cuina aprofitant de base un paper de paret horrible però amb unes formes interessants que van resseguir amb brotxa, pinzell i, finalment, uns toques d'esprai. Van ser moltes les mans que hi van treballar.






















































També hi podeu trobar aquesta imatge curiosa que va sorgir d'aplicar tint vermell sobre pintura plàstica crema. Fixeu-vos en la impressionant descomposició fractal de la tinta.

I aquí teniu el resultat final de com va quedar la paret...


Això és un cartellet que no m'agrada especialment. És d'una festa reagge que es va fer l'1 de juliol de 2006 per l'autogestió de la Zona d'Estudi i Treball Autogestionat (ZETA) que s'hi volia fer.


I aquí teniu el primer cartell dels sopadors de Can Vies que es van iniciar el 31 de gener de 2007 com a iniciativa de la gent de Can Punxes per autogestionar el projecte de la ZETA.














I finalment es va arribar a l'any d'okupació i es va fer un dinar festeta d'aniversari al local de la ZETA. Aquí dalt teniu el cartellet que es va fer per cel·lebrar-ho i la samarreta d'aniversari.


Poc després de celebrar l'aniversari era desallotjada per sorpresa i com a resposta es va fer una marxa de torxes pel barri.
Un dels que més ho va patir va ser el Punxes, el gatet de la casa que mesos després es va perdre. Aquí en teniu una foto d'ell rodejat del món rosa de Can punxes.