dimecres, 3 de desembre de 2008

Qui són les "minories" als campus?


Aquesta setmana gent de la universitat que coneixia el meu treball em van encarregar que fes una gràfica per visibilitzar la desproporció de representació que hi ha a les institucions universitàries fixada per la LOU.
Aquest tema no em venia de nou perquè quan encara estava a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona vaig estar participant de tot el procés d'aplicació de la LOU i de la lluita enfront d'aquesta. Fins i tot vaig ser membre del claustre i vaig tenir més d'un enfrontament discursiu amb el rector enmig d'algun claustre. La universitat és un bon lloc per aprendre a fer política, sobretot per adonar-se'n i refermar-se en la llunyania vers les institucions i la necessitat de treballar la base. Tot i així n'estic molt content d'aquella època i "envejo" el caire que estan adquirint les revoltes estudiantils contra Bolonya. Ara és un bon moment per treballar un moviment estudiantil autogestionari que té tota la seva força a les assemblees, tot un miratge per els estudiants que ens trobàvem perduts a la UPC.

Tornant al tema de la gràfica, cal a dir que l'he elaborat seguint la màxima rigurositat perquè el resultat final no fos tendenciós i manipulador sinó real. Per la fotografia vaig utilitzar un total de 1256 clips, dels quals 1158 corresponien als estudiants, 67 al personal docent i 31 pel Personal d'Administració i Serveis. Per simplificar-ho vaig atorgar el valor de 70 persones per cada clip.
Evidentment no vaig fer la bogeria de comptar-los tots sinó que, sabent quants ni havia a cada paquet vaig comptar clips en el cas de professors i PAS i vaig comptar caixes en el cas dels estudiants.

Crec que en aquesta gràfica es pot veure clarament la desproporció que existeix a nivell de representativitat i la necessitat de revoltar-se dels estudiants per fer sentir la seva veu.

És curiós com amb xifres i tants per cent es pot vanalitzar la realitat, per això calia quantificar-ho amb elements físics.