Aquesta setmana gent de la universitat que coneixia el meu treball em van encarregar que fes una gràfica per visibilitzar la desproporció de representació que hi ha a les institucions universitàries fixada per la LOU.
Aquest tema no em venia de nou perquè quan encara estava a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona vaig estar participant de tot el procés d'aplicació de la LOU i de la lluita enfront d'aquesta. Fins i tot vaig ser membre del claustre i vaig tenir més d'un enfrontament discursiu amb el rector enmig d'algun claustre. La universitat és un bon lloc per aprendre a fer política, sobretot per adonar-se'n i refermar-se en la llunyania vers les institucions i la necessitat de treballar la base. Tot i així n'estic molt content d'aquella època i "envejo" el caire que estan adquirint les revoltes estudiantils contra Bolonya. Ara és un bon moment per treballar un moviment estudiantil autogestionari que té tota la seva força a les assemblees, tot un miratge per els estudiants que ens trobàvem perduts a la UPC.
Tornant al tema de la gràfica, cal a dir que l'he elaborat seguint la màxima rigurositat perquè el resultat final no fos tendenciós i manipulador sinó real. Per la fotografia vaig utilitzar un total de 1256 clips, dels quals 1158 corresponien als estudiants, 67 al personal docent i 31 pel Personal d'Administració i Serveis. Per simplificar-ho vaig atorgar el valor de 70 persones per cada clip.
Evidentment no vaig fer la bogeria de comptar-los tots sinó que, sabent quants ni havia a cada paquet vaig comptar clips en el cas de professors i PAS i vaig comptar caixes en el cas dels estudiants.
Crec que en aquesta gràfica es pot veure clarament la desproporció que existeix a nivell de representativitat i la necessitat de revoltar-se dels estudiants per fer sentir la seva veu.
És curiós com amb xifres i tants per cent es pot vanalitzar la realitat, per això calia quantificar-ho amb elements físics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada