Clau mestra

Bona tarda, avui us penjo un vídeo d'un mural que vaig fer per al documental "Clau Mestra" de David Andreu que vaig realitzar la primavera del 2008.

El mural es va realitzar sobre tela, per tal de poder-la aprofitar per a les futures presentacions i no només va servir com a caràtula del documental sinó que els diferents blocs que el conformen són introduïts per imatges més de detall del procés.
Em va agradar molt treballar amb el David perquè tenia les coses clares però alhora et donava total llibertat per fer el que volguéssis. Un petonàs per ell!!

Per a més informació sobre el documental us hi podeu posar en contacte al correu
documental.clau.mestra@gmail.com





El documental parteix de cinc projectes diferents que s'han desenvolupat al voltant de la okupació a Barcelona.
És molt agradable poder gaudir d'un documental com aquest que mostra la heterogeneïtat del teixit que des de la okupació ha nodrit a diferents moviments socials de barcelona.

És un documental que t'apropa molt a la qüotidianitat de les persones que conformen aquests espais de dissidència i contrapoder real.

Si voleu podreu trobar el documental a diferents distribuïdores alternatives com La ciutat invisible (c/riego 35 baixos a Sants)

Kasa de la Muntanya, 19 anys de resistència okupa

Aquest és un mural que vam realitzar el novembre del 2008 3 persones al pati interior de la Kasa de la Muntanya en motiu del seu 19è aniversari. Hi vam dedicar 2 dies de feina degut al tamany de la paret i la curta durada lumínica dels dies d'hivern.
Per la falta de temps preparatori vam decidir triar cadascú un motiu que girés al voltant de la frase proposada per l'assemblea de la casa ("Sense justícia no hi ha pau") i generar una composició amb un important pes tipogràfic que lligués els diferents elements.

Aquest troç va ser el realitzat per la Lian. Impresionant la forma que té de treballar les il·luminacions i el cos humà. M'encanta la seva forma de pintar!

Aquest altre va ser el troç al qual em vaig dedicar jo i amb el qual em vaig ofuscar molt, tant que em vaig dedicar la major part del temps a treballar-lo: tapant i tornant a pintar a sobre constantment.Tot i així, al final vaig quedar satisfet del resultat obtingut. Això si, va suposar que no pogués participar col·lectivament de la resta del mural generant els fons que donava la unitat.

Aquest és el troç del Jofre que va acabar de donar llum a tot el mural per tal de no enfosquir-ho en excés. Molt bo el nivell que ha adquirit amb la feina constant pel poc temps que porta pintant.
Les meves felicitacions.

I aquest és un últim detallet que es va currar la Lian per concloure la frase.

Solidaritat amb Palestina

El 17 de juny del 2007 la xarxa d'enllaç amb Palestina va organitzar una trobada "graffitera" al parc de les tres xemeneies del Poblesec. La temàtica evidentment era sobre palestina.
Prop de 15 muralistes s'hi van congregar amb una motivació extra, es tractava d'un concurs on el guanyador viatjaria amb una brigada a l'agost a Palestina.
Allà ens vam trobar uns quants coneguts i vam decidir agafar un mur gran i fusionar les nostres propostes presentant-nos com a grup i viatjar-hi tots ("El Manolín-se fuga-con los del Caufec"). Malgrat això a l'hora de prendre la decissió el jurat només assegurava un premi i finalment va guanyar La Fuga, grans mestres del mural de qui sento "enveja" per la gran qualitat del seu treball, i és que ells dediquen la seva vida al graffiti. Allà hi van pintar el Pau, la Pili, la Lian, el Joan, el Jofre, el Turu i una aparició fugaç del jubilat Roc que no va poder ressitir la temptació d'agafar un esprai...

Aquest és el catxo que va guanyar, com podeu veure tenen una qualitat i una pulcritut envejable...

Aquest altre era el catxo del Caufec on també hi podeu veure un treball de gran qualitat amb un estil més de taca i gairebé impressionista.

I aquest va ser el meu que sota el títol de "Transformem les resistències" vaig voler representar la necessitat de saltar el mur de la vergonya que té dividides i tancades a les diferents comunitats palestines. Com veieu el mocador Palestí s'acabava transformant en un dels animals trepadors més resistents que malgrat els hi tallin la cua segueixen endavant i en creen una de nova.
Com veieu, a les tres propostes jugavem amb el mur, per això ens va resultar relativament fàcil fusionar les diferents idees...

La meva habitació

Aquesta és una imatge del setembre del 2007 a la meva habitació. Avui encara conservo aquest mural, però em sembla que aviat el canviaré perquè en començo a estar una mica cansat...

El mural de la xurreria

Aquest mural es va fer el 2 d'Abril del 2005 a plaça de Sants enmig d'unes jornades contra la repressió. Va ser preparat en vàries assemblees prèvies per tal de trobar una composició o cada peça lligués amb la resta. Hi van pintar la Pili, el Pau, el Joan i jo. Es tractava d'una paret massa gran per acabar en un dia sent només 4 persones. Per això va quedar inacabat, ja que no vam poder coordinar les agendes i després la deixadesa ens va fer oblidar-nos.
El tema ja el podeu veure "Enderroquem les presons de les nostres vides. Sembrem la llavor de la resistència": La idea era un nadó marcat i controlat des del seu naixament que plora per tota la merda de món que s'haurà de menjar. Dins de les llàgrimes havien de sortir diferents imatges de repressió política, cultural, moral sexual... però aquests plors regaven les llavors resistents que feien créixer l'arbre de la solidaritat.

Any i mig més tard ja no teniem ganes d'acabar-lo i vam decidir canviar-lo. En el marc d'unes jornades en suport al CSA Can Vies a plaça de Sants el 24 de Novembre de 2007 van pintar la Pili, el Pau, la Lian, el Joan, el Roc, el Repo i jo.Aquest cop erem més gent i el vam poder acabar.

Aquí teniu les fotos del procés. Com podeu veure, aquest cop haviem preparat una composició cromàtica que s'adaptava a la silueta de Can Vies que ja estavem popularitzant amb la campanya "Aturem la demanda, Can Vies és del Barri".

El dia abans vam anar amb escales i extensors de rodet per pintar la base amb plàstica definint ja la silueta utilitzant un esboç on es superposava amb el mural antic per poder tenir punts de referència.
Quan ja estavem acabant de pintar els nouvinguts (que no benvinguts) mossos van fer el seu debut estelar.

Van multar a 6 persones amparant-se amb l'ordenança cínica amb una multa que en total ascendia a 7.050euros i sota l'amenaça que si ens tornaven a veure la causa aniria per la via penal...

Evidentment vam fer oïdes sordes i al dia següent ja estavem pintant i repartint octavetes i cartells denunciant la multa.
L'acollida de la gent que passava va ser molt gran i vam aconseguir un miler de signatures i comentaris molt gratificants de veïnes de diferents edats que ens donvaven suport.

Dos dies després feiem una manifestació des del mural de plaça de Sants fins el districte per demanar-ne posicionament institucional i que retiressin les multes.

Van fer cas omís a les nostres demandes i no es van voler ni reunir.

L'endemà una portada al diari El punt denunciant-ho va fer saltar la notícia a altres mitjans. El districte davant la pressió dels periodistes i d'una reunió forçada per nosaltres (que ens vam presentar per sorpresa al despatx del gerent juntament amb membres de l'Associació de Veïns i la portada). Evidentment ja l'havien vist. Rabiaven... però la resposta va ser que ells no hi podien fer res. No els interessava davant d'uns mitjans ansiosos de contradiccions institucionals vers la polèmica Ordenança de Civisme.


Sembla ser que al final si que podien fer alguna cosa, perquè mai va arribar cap multa.
Vaia tela!!!








Aquest és un exemple de com si t'organitzes aconsegueixes escletxes en les seves lleis que les acabin enderrocant.

Ànims a tothom que ha patit l'acòs policial per pintar al carrer.
No us deixeu arronsar...


I planteu cara a l'Ordenança Cínica!!!

Salta't la crisi!

Aquest és el darrer mural que he fet. El vaig fer ahir 22 de novembre de 2008 a la plaça Revolució. Em van cridar per pintar a unes jornades per l'okupació que havia preparat l'Assemblea de Joves de Gràcia. El tema era lliure però, evidentment, relacionat amb el tema de les jornades. Per això després de donar voltes i buscar quatre recursos ràpidament vaig trobar aquesta idea: "SALTA'T la crisi, no paguis LA HIPOTECA. Okupa a casa teva". La resta la vaig improvitzar sobre la marxa partint d'uns quants pots que ja tenia a casa. Cal agraïr la bona companyia, el dinar (crema de carbassa + mandonguilles amb sípia), el vinatxu peleón i, sobretot, al rom cremat que va ajudar a passar el fred. La pega va ser la de sempre quan pintes en aquesta època de l'any: la prematura posta del sol. Per això el vaig acabar sense veure-hi gaire a causa de la llum del fanal i el relleu de la persiana. Llàstima... espai espai espai espai espai espai espaiPer cert, des d'ahir que hi vaig apuntar el bloc he notat una crescuda en el número de visites.

Treu les punxes!!!

Aquí teniu el logotip de Can Punxes. Una vivenda okupada el 28 de gener de 2006 al Carrer Vallespir 61 a Sants. A sota hi podreu veure el cartell del cercavila antiespeculatiu que va servir per obrir la porta sota una forta pluja... Es tractava de la reokupació del que abans havia sigut Puercoespín. Per això es va agafar un eriçó com a imatge per tal de lligar-ho amb la casa anterior.I la bandereta ben llampant que es veia des de lluny. A Can Punxes es va decidir tenir un color corporatiu que anava des del rosa xiclet al magenta.





El 18 de febrer de 2006 es va fer la primera festeta a Can Vies amb passi de video per autogestionar el projecte: una casa molt gran amb molt de curro per fer... i aquí teniu el cartellet.












Entre el 7 i 9 d'Abril del 2006 es va pintar el menjador cuina aprofitant de base un paper de paret horrible però amb unes formes interessants que van resseguir amb brotxa, pinzell i, finalment, uns toques d'esprai. Van ser moltes les mans que hi van treballar.






















































També hi podeu trobar aquesta imatge curiosa que va sorgir d'aplicar tint vermell sobre pintura plàstica crema. Fixeu-vos en la impressionant descomposició fractal de la tinta.

I aquí teniu el resultat final de com va quedar la paret...


Això és un cartellet que no m'agrada especialment. És d'una festa reagge que es va fer l'1 de juliol de 2006 per l'autogestió de la Zona d'Estudi i Treball Autogestionat (ZETA) que s'hi volia fer.


I aquí teniu el primer cartell dels sopadors de Can Vies que es van iniciar el 31 de gener de 2007 com a iniciativa de la gent de Can Punxes per autogestionar el projecte de la ZETA.














I finalment es va arribar a l'any d'okupació i es va fer un dinar festeta d'aniversari al local de la ZETA. Aquí dalt teniu el cartellet que es va fer per cel·lebrar-ho i la samarreta d'aniversari.


Poc després de celebrar l'aniversari era desallotjada per sorpresa i com a resposta es va fer una marxa de torxes pel barri.
Un dels que més ho va patir va ser el Punxes, el gatet de la casa que mesos després es va perdre. Aquí en teniu una foto d'ell rodejat del món rosa de Can punxes.

Murals a la CanVies Sixtina

Aquest va ser un mural que vaig fer el maig de 2005 3 dies abans de l'aniversari. Ja que es tractava d'una antiga capella vaig triar un dibuix que ho profanés una mica, tot i així, al final va quedar més buit i inacabat. La idea inicial era que als dos frontis hi haguéssin diferents imatges d'àngels i dimonis fent marranades sexuals... però em va faltr temps

Mural a l'estació de Capellades

Aquest mural el vaig fer l'octubre de 2005 en motiu dels actes del Correllengua a Capellades. M'hi vaig estar un dia i mig sota un clima molt fred i en un racó bastant inhòspit com és la rotonda de l'estació de Capellades. Era la primera vegada que feia un mural tan gran i de fet la única que ho he fet sol. La magnitut la podeu veure a les fotos on es veu a una persona i al tren. Era d'ample com un vagó de tren i alt com gairebé 3 vagons. Va durar un parell d'anys i després algú li va tirar un pot de pintura a la cara...

Mural a Celrà

Entre el 31 d'abril i l'1 de maig de 2005 vaig fer aquest mural a Celrà en el context d'unes Jornades Antirepressives on un dels temes va ser el cas d'en Franki de Terrassa que hi va anar a fer una xerrada per explicar la causa. Per culpa de la Tramontana que es va aixecar dissabte a la tarda no vaig poder acabar perquè se me n'anava la pintura amb el vent i em tacava tots els voltants de la zona que pintava. Per això m'hi vaig quedar a dormir i vaig conèixer a qui ha esdevingut una gran amiga per mi. Dies després el mural va ser boicotejat amb pintades espanyolistes i creus cèltiques...

Murals a La Quinkalla

D'ara en endavant aniré introduïnt cosetes antigues. Així m'asseguro que no se'm tornen a perdre a causa d'una fallada del disc dur. Unes de les cosetes que he trobat són els murals de La Quinkalla. Aquí us els deixo...
Aquest de la façana és d'inicis del 2004 i vaig comptar amb la col·laboració de la Jordina per fer el fons.



Després vaig fer el de la meva habita. Una balladora flamenca que em va acompanyar al llarg de moltes nits... Era molt xulo quan apagava la llum per anar a dormir perquè els brillos de la figura estaven vernissats amb pintura fotoluminiscent, al igual que la làmpara de paper del sostre, i aguantava prop de vint minuts fins que desapareixien a la foscor. Com es pot veure, el sostre estava tapat amb una tela a topos per evitar que caigués graveta. Això ho vaig aprofitar per fusionar-lo amb la paret representant una espècie de teló que s'esvaïa per davant de la figura. És un dels murals que he fet que més carinyu li tinc. Aquest és del Setembre de 2004.I per últim, aquest altre que li vaig regalar per sorpresa a l'Elena quan va tornar de vacances de Setmana Santa del 2005. El muntatge ajunta en 2d el que era una cantonada on tenia ubicat el llit. De fet, en el reflex de la bola xina hi ha una imatge distorsionada del que era la seva habitació.